tag:blogger.com,1999:blog-10356342506048851602024-03-19T05:50:36.695+01:00Construint històriesCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger165125tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-44544369088959939872022-07-07T18:36:00.004+02:002022-07-07T18:36:47.500+02:00Com pescar la lluna en un cove<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4WNdom_QEnIwMkrZDaZ0TEDlltdVBfhPinxhkikWQLFjevOg4RXx2i2RH5OYb6WLFEawKI6wfo6Jial2d_GkdVi5yB2b4dVg4GGwGoAijQKVxbV8vqMEMmYrqUqViJeh2OOilygjYbuWdEV3-ivbmqUM3VpNG41NB4AnZp_Ra4Ufu8nOyqRX49Y8B/s3264/D8D7D4FA-507F-4413-8AC3-ADBA6EE170DC.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="387" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4WNdom_QEnIwMkrZDaZ0TEDlltdVBfhPinxhkikWQLFjevOg4RXx2i2RH5OYb6WLFEawKI6wfo6Jial2d_GkdVi5yB2b4dVg4GGwGoAijQKVxbV8vqMEMmYrqUqViJeh2OOilygjYbuWdEV3-ivbmqUM3VpNG41NB4AnZp_Ra4Ufu8nOyqRX49Y8B/w490-h387/D8D7D4FA-507F-4413-8AC3-ADBA6EE170DC.jpeg" width="490" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La Berta no sabia si allò es podia considerar un enamorament, però en pensar quantes vegades s'havia enamorat, no va dubtar gens en comptabilitzar-ho. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Només tenia tretze anys, ell també. Sobretot li va agradar d'ell el seu somriure ample, i la seva placidesa. Fins aquell moment no havia tingut gaire contacte amb els nois i més aviat li semblaven massa esvalotats i massa rudes, de jocs, de moviments, de paraules. Però ell no, era un noi tranquil i somrient. Es buscaven entre tanta colla com convivien en aquells campaments d'estiu i sempre acabaven l'un al costat de l'altra. No es parlaven gaire, o potser és que la Berta ja no recorda de què devien parlar. Per a ella aquella era una història sense paraules. Tenia les imatges gravades: la muntanya, el campament, la proximitat, el seu somriure i també els altres companys. Fins i tot es van escriure un parell de cartes acabat el campament. En paper, en correu convencional.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">L'estiu següent ell no va tornar i la petita història va acabar tan plàcidament com havia començat.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Trenta anys més tard, es va fer una trobada d'antics companys escoltes. La Berta va mirar de localitzar-lo. I la trucada va donar una minúscula continuació a aquesta història. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Soc la Berta, no sé si te'n recordaràs de mi.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Ahir mateix vaig pensar en tu. Vaig veure a la tele un reportatge on sortia el teu poble de vacances i vaig pensar en tu.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Ostres! Quina sorpresa! </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Recordo molt els teus ulls i la teva mirada.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- I jo recordo molt el teu somriure ample. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Gràcies!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Si t'he buscat és per fer-te una proposta d'una trobada de tota la colla d'aquella època.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- Moltes gràcies, de nou, per fer-m'ho saber, però em sembla que no vindré. No tinc bones experiències amb trobades d'aquesta mena.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- No cal que em contestis ara. Et faré saber el dia, el lloc i l'hora i ja t'ho rumiaràs.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">- D'acord, però no crec que m'hi animi.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ell no hi va anar, no es van tornar a veure més. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Però aquest final d'aquesta petita història, li va donar un valor afegit</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><br /><p></p>Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-18621766903786280482019-06-11T13:25:00.002+02:002019-06-11T16:56:41.024+02:00Les grans praderies<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sitVaz6zFXpBP1mzlCOYtfeva5BXuhMl8Weq3aj0uYxpGwOtKRDVOddqF2FZ3NWhRAlv4pxGl11HWpbrysV7fq0zbPFchLDj2iOsaQMRGopyFCeUXwQeKD072qq5dgbL5j8vbIpy_wk/s1600/IMG_6236.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />Des d'avui, des del moment actual, guardant tota la memòria ancestral d'altres èpoques, d'altres vides, d'altres civilitzacions, finalment és important endreçar l'espai.</span><br />
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pensava sovint que jo soc una persona de tribu. El contacte proper i continuat amb les teves persones més prperes, el fet de formar part d'un grup amb entitat pròpia, jo creia que m'havia de donar una satisfacció i un acompliment a nivell de relacions, d'emocions, d'amistat i d'amor.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És ben cert que els records són difuminats, però d'una manera o altra hi són. </span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sitVaz6zFXpBP1mzlCOYtfeva5BXuhMl8Weq3aj0uYxpGwOtKRDVOddqF2FZ3NWhRAlv4pxGl11HWpbrysV7fq0zbPFchLDj2iOsaQMRGopyFCeUXwQeKD072qq5dgbL5j8vbIpy_wk/s1600/IMG_6236.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sitVaz6zFXpBP1mzlCOYtfeva5BXuhMl8Weq3aj0uYxpGwOtKRDVOddqF2FZ3NWhRAlv4pxGl11HWpbrysV7fq0zbPFchLDj2iOsaQMRGopyFCeUXwQeKD072qq5dgbL5j8vbIpy_wk/s640/IMG_6236.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Puc veure les extenses planúries, clapades amb immenses taques de prat i de bosc i vora el riu, en campament, els tipis i la meva gent. Aquella gent amb qui jo em sentia segura, malgrat la duresa de la vida, el fred a l'hivern, la feina per la supervivència diària. Les normes estrictes. Tot guardava un cert ordre que no estava pas exent de dificultats de tota mena. </span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la meva tribu, les noies ens guardàvem verges per al qui seria el nostre company. Els nois també. Cada primavera es feia la festa de les noies, cada tardor la dels nois. </span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per a les noies, com jo, aquesta festa, potser més que celebrar o assegurar la nostra virginitat i honestedat, com era el seu objectiu principal, ens era una mena de ritual de festeig. Ens miràvem de reüll, aquell noi, bon guerrer o bon caçador o convidat a assisitir al consell dels adults, ja de tan jove, amb admiració, orgull i ganes que ell es fixés en la nostra manera de comportar-nos i que tingués ganes de fer un apropament. Aquell no era pas el dia, ben entès que no, podia passar molts dies i moltes llunes abans que el noi no ens indiqués d'una manera o altra que li agradàvem.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Jo havia passat aquella cerimònia de virginitat dos cops, ja. Era una bona manera de preparar-te pel futur i de tenir un bon prestigi com a noia. No tenir pressa era una cosa molt valorada a la meva tribu.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquell any, era el tercer. Jo continuava mirant-me Esquirol suau, que potser, ben cert, no era el millor caçador de la tribu, ni tampoc un gran guerrer, però el Gran Cap de la tribu el cridava sovint a la seva vora, per ensenyar-li alguns coneixements que creia que havia de tenir, i semblava imminent que el fes participar dels Consells de la tribu. Esquirol suau, malgrat el seu nom i les seves maneres, efectivament suaus, era un indi fort i valent, però el seu més gran atractiu era la seva bona predisposició per ajudar tothom, per treballar pel bé de tots, per respectar les persones grans i més necessitades i per recordar també la memòria dels morts. Jo me'l mirava, com havia fet a la primera cerimònia, com a la segona, a veure si em donava alguna pista, però ell es mantenia molt seriós, la mirada fixada en la pedra sagrada que teníem entre mig de la nostra rotllana, i veient amb gran respecte com totes les noies donzelles, una per una, amb solemnitat, hi posava la mà plana, amb un jurament silenciós, només expressat per aquest gest que la seva virginitat estava intacta i que així la guardarien fins al seu matrimoni. </span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els càstigs per a no complir aquesta promesa eren molt durs, fins i tot fatals, tant que podien acabar amb la mort.</span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquell dia, només que jo vaig fer el primer pas de separar-me de la rotllana per avançar cap a la pedra, ho vaig veure, ell va fer un petit gest d'alleujament, un imperceptible somriure, en veure que jo encara formava part de les donzelles. Aquest petit gest d'alleujament em va fer por, perquè vaig pensar que potser havien corregut algunes xafarderia injustes sobre la meva persona, però el seu somriure per petit que fos em va tranquil·litzar.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els nois celebraven la seva festa al final d'estiu, l'exigència pel que fa a ells i la seva virginitat, era encara més potent que per a les noies. Només que haguessin parlat d'amor amb alguna noia, només parlat, ja no podien participar-hi. De fet els nois i les noies no es parlaven gaire o gens, a la meva tribu, si no era amb els propis germans o germanes o parents més propers. Per sort en una tribu tothom té molts parents propers. No era pas el cas d'Esquirol suau i jo, no érem gens parents i per tant no ens parlàvem mai. Ens miràvem i ens observàvem en les nostres activitats diàries, en silenci.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com era d'esperar aquell dia no va passar res, ni l'endemà, ni l'altre... però cada cop era més evident que sí, que d'alguna manera em mirava, m'observava i tenia algun interés per mi.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Vaig decidir esperar que passés la festa dels nois, abans de fer cap pas o cap gest. Això em donava seguretat, si el feia de seguida, volia dir que ell encara no havia parlat amb cap noia.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquell final d'estiu, a la festa de la virginitat dels nois, Esquirolsuau, també es va acostar al tótem, que era on feien la cerimònia els nois, amb seguretat i orgull. No sé pas si ell va mirar-me, però a mi també se m'havia de notar la satisfacció i el somriure que això em provocava.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I després de dubtar uns dies i contravenint totes les normes de la tribu, que em deien que jo hauria hagut d'esperar que ell em parlés, ens vam creuar ell anant i jo venint del riu a buscar aigua i el vaig saludar.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">-Bon dia Esquirol suau.</span><br />
<br /></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A mi la resposta em semblava fàcil, "Bon dia, Merla daurada. Però no, un somriure imperceptible com el del dia de la cerimònia i una breu aturada del pas. Una mirada tendra i res més. </span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Si Esquirol suau hagués estat qualsevol altre noi de la tribu, m'hauria sentit perduda. Jo no havia respectat les normes i ara ell podia dir-ho a tothom i caure'm totes les desgràcies a sobre. Em vaig atabalar un mica, és cert, però després vaig tenir la seguretat que una persona com ell, no podia fer mal a ningú, fins i tot en aquesta situació. </span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I vaig esperar tranquil·lament, amb seguretat que tot aniria bé, encara que també amb molta impaciència.</span></div>
<div>
<div>
<br />
<br /></div>
</div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-64718086406128626372019-06-06T23:04:00.002+02:002019-06-07T00:23:41.067+02:00Cicatrius<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifUavZTshYiqgLwylp-_jYgFgQ_k0lB8aqPjVfegdNH2wFXd6b_zv2AJe0fTPGtxWhfWfwk0nIlWMLkv9AGNNAH_xQa4KPEyBBFDWaROqjHsp1cS8ECjkKCkaLsxeaTAyyB1yzGhmgks8/s1071/IMG_1347f.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifUavZTshYiqgLwylp-_jYgFgQ_k0lB8aqPjVfegdNH2wFXd6b_zv2AJe0fTPGtxWhfWfwk0nIlWMLkv9AGNNAH_xQa4KPEyBBFDWaROqjHsp1cS8ECjkKCkaLsxeaTAyyB1yzGhmgks8/s400/IMG_1347f.JPG" width="95" /></a></div>
Finalment, després d'haver viscut tantes vides, s'havia trobat amb la solitud, tan desitjada i temuda al mateix temps. Amb la solitud i dos tresors: una pau interior i un desafecte per la vida, junts. Els considerava tots dos molt importants, que tenien molt de valor i estaven en contraposició absoluta amb aquells ensenyaments rebuts des de sempre que deien que la vida és patiment, però que en canvi és molt valuosa.<br />
<br />
Doncs no, havia aconseguit que no hi hagués patiment. Potser a canvi havia hagut de cedir el valor, perquè ja no sabia veure-li.<br />
<br />
Quin valor podia tenir una vida en aquest món, mesquí, dolent, interessat, mentider, on el motor principal és el poder i el diner i on no hi ha mai un pam de net? Doncs no gaire o potser cap valor.<br />
<br />
I malgrat tot, havia tingut sort. I malgrat tot, no es penedia de res. I malgrat tot, havia tingut sis vides ben plenes d'allò més important: d'amor<br />
<br />
Totes les sis vides dedicades a saber gestionar aquesta part intensa i commovedora de l'existència. A èpoques havia estat fàcil, a altres èpoques molt difícil. L'amor és l'altre motor, que mou, no pas del món, sinó de l'ànima de les persones. L'amor fa que sembli que tot val la pena. L'amor també ens confon i ens enganya i potser fa que algunes coses semblin trascendents i importantíssimes i potser no ho són.<br />
<br />
L'amor a les parelles, als amants, als amics i amigues, a la família, als pares, als germans, als fills, als nets... i un llarg etcètera de persones properes estimades, s'havia convertit en el seu objectiu de vida, de vides, fins que al final, només la solitud podia satisfer-la. I la va trobar.<br />
<br />
Va arribar fins a aquesta sisena vida, amb la memòria intacta. Es va recordar d'allò que volia. Retrobar les seves ànimes bessones, tantes com en pogués arreplegar i no casar-se mai amb ningú, guardar la seva llibertat, per protegir el seu temps. El temps que necessitava per a poder explicar i explicar-se tot allò que havia buscat, que havia fet i que havia trobat. Era tan important la seva troballa? No. Però era la seva. No havia demanat nèixer, mai, ni un sol cop, ni dos, ni sis, però havia nascut sense voler-ho, doncs la seva experiència vital potser responia a algun propòsit. La recolliria, per intentar tancar el cercle i deixar de retornar cap a aquest món.<br />
<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-45399415717443700072019-05-05T20:11:00.003+02:002019-05-06T20:23:49.985+02:00Descobertes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzkECXNqQ7Xg5QbriZnuHmiCdGxi6kPgSes4yncYVJ6c1jOw_iBYyY4uunSw98oEVpliuSudVGw2vlBxuRsto7QbLd6kLZFswFHookPepxcxF1CVWhdxDmQWaW0Lyg1SaIpdnwfeBpm8g/s1600/FullSizeRender.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="968" data-original-width="1296" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzkECXNqQ7Xg5QbriZnuHmiCdGxi6kPgSes4yncYVJ6c1jOw_iBYyY4uunSw98oEVpliuSudVGw2vlBxuRsto7QbLd6kLZFswFHookPepxcxF1CVWhdxDmQWaW0Lyg1SaIpdnwfeBpm8g/s400/FullSizeRender.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Dissabte, dia 4 de maig, la barqueta, no, però els mariners s'allunyen del mar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquests dies, els mariners habituals han gaudit una mica de la muntanya, que tanta mar a vegades es fa feixuga.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Damunt la carena, fent un camí que era tot just una passejada, però d'aquelles que et fan l'efecte que voles i que ets l'amo del món, per desenganyar-nos ens van sobrevolar, una bona estona, una parella de corbs. Volaven molt junts, molt a prop l'un de l'altre, de tant en tant es tocaven, com si es besessin, l'un tocava a l'atre per un costat, o a vegades se li posava a sobre, tot volant quasi fregant-se. Feia tot l'efecte d'un festeig. Els mariners que es trobaven allà en aquell moment, no hi entenien ni d'ocells ni de corbs i no podien pas assegurar que fos un vol de festeig, però ho semblava absolutament. No es cansaven de volar sense allunyar-se gaire del mateix lloc, en cercles, fent giragonses, tocant-se i apropant-se molt, molt, o separant.se una mica, però sempre mantenint una distància molt curta, una proximitat especial. La natura sempre, sempre ens ofereix alguna cosa que no havíem vist mai abans per més vegades que ens haguem passejat per aquestes muntanyes.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ens hi vam embadocar molta estona. Al cap de molta estona, va venir una altra parella, que també volava molt junta, però va semblar que la primera parella es veia destorbada per la segona i van marxar cel enllà molt més lluny de nosaltres.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
No tenia cap càmera prou bona, per fotografiar-los de tant lluny. Llàstima! Em queda la silueta per a fer-ne un dibuix. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB2elQ9_zKzglVlw9VLkK1O9A0i4Yjmf6KDgnQlF_R4CdKnQ_5EhdwAkxA00tnaQcdAfImQDx_jJxk1uwm0Vm-zEpKuxcJ5iwPVB3372li17w-6b8-I9UmLBmVBrN6WySG8_WrnRWoWo0/s1600/retallada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="836" data-original-width="1138" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB2elQ9_zKzglVlw9VLkK1O9A0i4Yjmf6KDgnQlF_R4CdKnQ_5EhdwAkxA00tnaQcdAfImQDx_jJxk1uwm0Vm-zEpKuxcJ5iwPVB3372li17w-6b8-I9UmLBmVBrN6WySG8_WrnRWoWo0/s640/retallada.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La pluja de divendres, aquí dalt havia estat neu. A més a més de la neu que encara queda de l'hivern, al matí es podia veure una nevadeta nova, una d'aquelles enfarinades, que poc a poc, en avançar el matí anava desapareixent. I semblava de dibuix veure com cada arbre tenia un pilonet de neu al mateix costat. Semblava dibuixat per un dibuixant amb molta paciència per adjudicar una clapa de neu a cada arbre. Tot i que a la foto no es veu tan bé com a la realitat, una mica també ho podeu veure. Una imatge preciosa, que també podria considerar com un descobriment. Mai no havia observat aquest fet, encara que deu haver succeit infinites vegades.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-66053238775777436722019-04-26T18:53:00.002+02:002019-04-28T20:40:56.645+02:00A mi m'agrada la meva barca<div class="mobile-photo">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYPMrgci7hXuvEUkndf1xyDX2I-M3E8BnfLQ_6O-zPpNdNcB6uZF5Bqiy-x0t1Tkp0vQFcvKI-u6XcM6cPzeCJny2KG7Fn150dHCAcQ0LdQVdHB35wDv2GRbQ1FYzNKsKmPTzeDzHU6rc/s1600/FullSizeRender-702399.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6682044847067143026" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYPMrgci7hXuvEUkndf1xyDX2I-M3E8BnfLQ_6O-zPpNdNcB6uZF5Bqiy-x0t1Tkp0vQFcvKI-u6XcM6cPzeCJny2KG7Fn150dHCAcQ0LdQVdHB35wDv2GRbQ1FYzNKsKmPTzeDzHU6rc/s400/FullSizeRender-702399.jpg" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
M'agrada la meva barca aturada en un forat a la paret d'una casa vella. Encara que sigui petita.<br />
<br />
- Que et sembla, Joel el meu diari de bitàcola?<br />
- Està prou bé, àvia, però ja pensava que te n'havies oblidat. Feia dies que no escrivies.<br />
- Vols dir que s'ha d'escriure cada dia?<br />
- Millor que sí, cada dia, com si naveguessis de veritat.<br />
- Ah! No ho sabia! Ho intentaré!<br />
- Has d'explicar més aventures, sinó els teus lectors s'avorriran.<br />
- Ui, ui, Joel, ja veig que t'has avorrit.<br />
- Una mica, peró és que fa poc que escrius. Els meus primers dies, també eren avorrits, però mica en mica les aventures van anar arribant.<br />
- A veure si em poso les ulleres de veure les aventures que porta a dins cada cosa de la vida quotidiana.<br />
- Això, àvia, és això, ara sí que ho has entès.<br />
- Ahir vaig veure davant de casa, una femella petita de porc senglar, amb quatre porquets tan i tant petits que semblaven gatets. Estaven espantats de veure'm i no m'hi vaig poder apropar gaire.<br />
- Doncs ho has d'explicar, que no veus que aixó és molt important?<br />
<br />
*******************************************************************************<br />
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Semblava que faria mal temps, que hi hauria algunes tempestes, que potser no ens deixarien salpar a temps. L'avantatge era que si finalment podíem sortir, i res no ens entrebancava, arribaríem a un port petit i tranquil, on el paisatge ens alegraria el cor i l'esperit.<br />
<br />
El mal temps no va ser tant greu com s'esperava i tot i que tant la travessia com l'estada van ser curtes va valer la pena de prendre el risc i l'esforç es va veure recompensat. Vam viure uns moments de gran bellesa i de gran repòs i ens vam assadollar d'aigua dolça i fresca. El mariner de la mirada tendra, encara que amb uns ulls una mica cansats cansats i un lleuger toc de tristesa, se sentia content d'aquest descans, per breu que fos.<br />
<br />
Els mariners petits rumiaven i rumiaven regals d'aniversari i els costava de decidir-se per un o per un altre. Tant els costava que vam haver de deixar-ho estar fins al següent port... a veure si trobàvem allò que els deixés contents i satisfets.<br />
<br />
Al vaixell veí vaig veure dues cuques de llum que no veia des que era petita. Tota una aventura, perquè pensava que ja se n'havia perdut la mena. Aquesta nit cridaré als mariners petits perquè les puguin veure. I sortirem també a veure si els senglars repeteixen camí. Hem de poder veure aquests porquets tan i tan petitons.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-6570462043829833352019-04-19T23:41:00.000+02:002019-04-26T18:56:47.821+02:00Barqueta blanca i blava<div class="mobile-photo">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhumK03e22hjAlouTrMGjpT_ozQYvAdsXwZfRvaj_KSXp281bpK5v5CqsVhfIaIU9Y2m-jlf9XW8ZEpbE0dh9-8Ui8AmQrrjMO0ZiJEnDY-MmkA9LDjJZdWEwl2ClV8G_otIqJFFhmKK10/s1600/FullSizeRender-719901.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6681724520287385346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhumK03e22hjAlouTrMGjpT_ozQYvAdsXwZfRvaj_KSXp281bpK5v5CqsVhfIaIU9Y2m-jlf9XW8ZEpbE0dh9-8Ui8AmQrrjMO0ZiJEnDY-MmkA9LDjJZdWEwl2ClV8G_otIqJFFhmKK10/s400/FullSizeRender-719901.jpg" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Dia primer</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Ja sé que és una barqueta petita i encara que us costarà de creure, en aquesta barqueta hi viatgen molts mariners. Molts mariners m'acompanyen en aquest viatge, encara que potser no hi són sempre tots damunt la barca. Depenent dels dies i de les escales que fem, me n'acompanyen uns o uns altres. Tots els meus mariners són molt valents. Cal molta valentia per pujar a la meva barca, encara que en Joel, un dels petits, però experts mariners, em digui que potser no podré anar molt lluny, amb una barca tan petita. Poc a poc i bona lletra, potser anirem més lluny del que ens pensem.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Vaig abandonar l'altre vaixell, que era un gran veler, potser perquè no hagués estat capaç de comanar-lo i també perquè en Joel em va dir que necessitava tenir-lo present per afavorir els somnis.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Avui, el meu mariner caçador, m'ha salvat d'una altra bestiola, com tantes altres vegades. És un mariner valent i eficaç, però excessivament xerraire i sovint em desconcentra de la meva feina. Per sort se'n va a dormir d'hora i puc, sense distraccions escriure el quadern de bitàcola.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Avui ha estat un dia tranquil.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Sembla que el mariner lesionat del genoll es troba millor i l'altre, el que està bastant malalt, manté un bon estat d'ànim i creu fermament en la seva recuperació. Sí ell hi creu, tota la tripulació també. Endavant les atxes i els metges que el cuiden!</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
La tristesa més gran de totes, són els presoners. Ens va atacar un vaixell pirata, amb tota la seva crueltat i van fer una colla de presoners que encara no hem pogut alliberar. Però són nostres, els volem amb nosaltres i ens hem d'empescar la manera de rescatar-los. De moment són jutjats per l'enemic en un judici fals, injust i mentider i nosaltres estem encara en estat de xoc i massa inactius.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Però som molts i algú tindrà, un dia una bona idea... o una nit, potser. Com aquesta que ara comença. "És quan dormo que hi veig clar" deia el mariner Foix. Tant de bo que ens passi a nosaltres. </div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Bona nit, mariners. Dormim per veure-hi clar.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-21374381462572933982019-04-19T16:19:00.001+02:002019-04-26T18:55:18.427+02:00En Joel i les aventures imaginades<div class="mobile-photo">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhiwuZJPmRap_FePSgqmIpOZwUy63-biMGaztw7LSEczEq4PIE38D3b82mQFF084jGEWVlfu8KXSu10jA6H2h5gRuew0rqvkmXv5uurr4eWqUws6zSa1CiuDJ44yyGJcqQ4yTjMlGFggM/s1600/FullSizeRender-772782.jpg"><img alt="" border="0" height="387" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6681604060161848802" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhiwuZJPmRap_FePSgqmIpOZwUy63-biMGaztw7LSEczEq4PIE38D3b82mQFF084jGEWVlfu8KXSu10jA6H2h5gRuew0rqvkmXv5uurr4eWqUws6zSa1CiuDJ44yyGJcqQ4yTjMlGFggM/s400/FullSizeRender-772782.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
Fa pocs dies que l'he conegut, en Joel. Només té onze anys (quasi dotze, em diria ell), però m'ha ensenyat a navegar en vaixells de joguina, com el que vaig veure en un petit poblet anomenat Hiers, penjat al sostre d'una església. Potser és una promesa d'algú agraït d'haver-se salvat dels perills de la mar. El seu vaixell, ell, el té en una vitrina de casa seva i a sota hi amaga el seu quadern de bitàcola, on hi escriu les seves aventures dins del vaixell solcant els mars i coneixent terres llunyanes.</div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
En Joel entén molt i molt bé que a vegades ens costi de somiar, als grans, perquè ell, que a casa seva fa de mare d'ell mateix i té massa responsabilitat per a la seva edat, ens confessa que quan tenia 10 anys somiava molt millor que no pas ara que en té onze, quasi dotze,. Ara, li costa una mica més. </div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<div class="mobile-photo">
- Joel, jo ja soc àvia d'uns vailets espavilats com tu, en tinc 67, a mi també em costa més que quan en tenia 10.</div>
<div class="mobile-photo">
- Però, saps, àvia? Hi ha solucions per afavorir els somnis. Si tens un vaixell, encara que sigui dins d'una vitrina, podràs somiar millor que navegues que si no en tens cap.</div>
<div class="mobile-photo">
- Serveix un vaixell que he vist penjat al sostre d'una església?</div>
<div class="mobile-photo">
- El pots veure sovint?</div>
<div class="mobile-photo">
- No, és massa lluny de casa...</div>
<div class="mobile-photo">
- Àvia, hauràs que buscar-ne un que et quedi més a prop, crec que et servirà més.</div>
<div class="mobile-photo">
- I una barqueta que tinc en un forat que hi ha a la paret de l'escala?</div>
<div class="mobile-photo">
- No es pot anar tan lluny, amb una barqueta... tu vols anar molt lluny?</div>
<div class="mobile-photo">
- No, Joel, no vull anar molt lluny. Amb una barqueta i potser amb un cotxe groc, ja en tinc prou.</div>
<div class="mobile-photo">
- Aleshores, pots tenir dos quaderns d'abord. El de la barqueta... de quin color és la teva barqueta?</div>
<div class="mobile-photo">
- Blanca i blava.</div>
<div class="mobile-photo">
- Àvia, tindràs dos quaderns, el de la barqueta blanca i blava i el del cotxe groc. Tens un cotxe groc? </div>
<div class="mobile-photo">
- Sí, i tant! En vaig dibuixar un fa pocs dies! Només el tinc dibuixat. Servirà?</div>
<div class="mobile-photo">
- Sí que servirà! </div>
<div class="mobile-photo">
- Joel em pots ensenyar a escriure aquests quaderns?</div>
<div class="mobile-photo">
- Si llegeixes el meu, ja sabràs com ho has de fer.</div>
<div class="mobile-photo">
- Ja l'he llegit. M'ha agradat que et fessis amic de les persones més diferents del teu poble i també que busquessis un gos que corria rere un estel. </div>
<div class="mobile-photo">
- No l'he trobat. Crec que ja deu haver arribat a l'estel.</div>
<div class="mobile-photo">
- Millor, doncs, si era el que ell volia.</div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-7346752660676946922017-11-21T13:15:00.002+01:002017-11-22T11:33:06.055+01:00L'arbre que va marxar del bosc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhblsAVKxXNL3i8U38M4A2re9J77n3e15Kya25ctqVgE0bulJaGUcVqVaqkXFFwkvZGCTiMgaw0Gzk4Te8Jze68b6C5whwGtWDdT_TTtXSuKJT9LUYpuyDnAesx77syE-PtO2ssKAekhKs/s1600/arbrelila+i+camps+grocs.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="746" data-original-width="1138" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhblsAVKxXNL3i8U38M4A2re9J77n3e15Kya25ctqVgE0bulJaGUcVqVaqkXFFwkvZGCTiMgaw0Gzk4Te8Jze68b6C5whwGtWDdT_TTtXSuKJT9LUYpuyDnAesx77syE-PtO2ssKAekhKs/s400/arbrelila+i+camps+grocs.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">"Jo no soc més que un arbre que s'allunyà del bosc, cridat per una veu de mar fonda." </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">............................Vinyoli</span><br />
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>No era gaire lluny la mar, ni la mar, ni l'amor i sentia la seva veu profunda i qüestionadora. Què hi fas aquí al bosc? Què hi fas aquí plantat sense bellugar-te ni veure nous horitzons?</i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>I jo era un arbre, ben bé un arbre amb arrels que es clavaven a la terra ben fondes, però el crit era insistent i la llibertat temptadora, així que un bon dia, vaig marxar a trobar la mar i les seves fondàries.</i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Costa desarrelar-se, tant com costa caminar vers el mar, amb les arrels com a peus que no han caminat mai.</i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>I no sabreu mai la joia i l'alegria de les branques i les fulles en veure el mar, fora del bosc, fora del ramat, els horitzons eren amplis i llunyans, somiadors i engrescadors.</i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Mes ai! quan semblava que l'esforç ja era recompensat per la felicitat del mar a l'abast, va començar la crida de les profunditats... </i></span><br />
<i><br /></i>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>I jo, l'arbre, vaig caminar endins, endins, no vaig arribar mai al fons, al fons del mar els arbres no hi saben viure. Però anava enllà, enllà, i reculava. Em vaig quedar amb la certesa que hi havia un fons, que era bell i que m'agradaria arribar-hi, que m'agradaria quedar-m'hi, però vaig sortir. </i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Vaig quedar-me just a la riba, allà on s'acaba la sorra i comença el bosc. No em vaig endinsar a casa meva, no vaig tornar al bosc. Era massa seductora la llibertat i massa segura la solitud. Podia veure el mar des d'on era. </i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>El mar em regalava remors d'onades. El mar era feliç del meu amor a les profunditats, però no me les podia oferir, jo m'hi ofegava.</i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Fora del bosc, fora del mar, vora del bosc, vora de mar... vaig aprendre només solituds i silencis.</i></span>Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-63977548065545328442017-06-05T11:21:00.000+02:002017-06-06T16:55:30.195+02:00Com si fos veritat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyEUr8j7sdW0IaxHipt3RFEPBPCA7bsWTFRx8cehS5A8Votgn6r4lzjNxtDj_yv-piwiL8LnYMZMra4Hq8f706o31mcd7Pw8zaWVbahyNOLpXfD92dIq__qdeSdgTuatF7Fo57Ca-BQZU/s1600/347_4743.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyEUr8j7sdW0IaxHipt3RFEPBPCA7bsWTFRx8cehS5A8Votgn6r4lzjNxtDj_yv-piwiL8LnYMZMra4Hq8f706o31mcd7Pw8zaWVbahyNOLpXfD92dIq__qdeSdgTuatF7Fo57Ca-BQZU/s320/347_4743.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
– A tu no t’agrada estar tranquil·la – li va dir en Norbert – qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
– I qui vol estar tranquil, si pot estar, genial i meravellosament bé? – li va contestar la Clara, tot jugant el seu joc.<br style="box-sizing: border-box;" />– A vegades, una cosa passa per l’altra – va argumentar en Norbert, seriós.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
La Clara ja no va seguir la conversa. Potser no li interessava gaire seguir per un camí massa conegut. Només en somnis es contestava, només en somnis el contestava. “I és clar que m’agrada estar tranquil·la, Norbert! No entenc gens com pots dubtar-ho.” I de fet, cada cop li agradava més. Cada cop, sentia menys necessitat de res. <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Com si fos veritat.</span> Com si ja no necessités res ni ningú i la seva intimitat, no admetés gaire res més que ella mateixa. Només que la tranquil·litat, com la majoria de coses de la vida, tenia moltes cares i també moltes maneres d’aconseguir-la i de veure-la.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
La placidesa per la Clara era sentir-se endreçada. No era tant el que feia o deixava de fer, sinó que era un estat que es projectava endavant, endreçar allò que feia cada dia per adequar-ho al futur que volia construir. Era viure un present que il·luminés endavant, com un focus d’aquests frontals, que duem al cap en el moment present (l’aquí i l’ara), però ens ajuda a anar més enllà intentant no equivocar la direcció. La pau cada cop la veia més personal, més endins. Projectar coses en companyia, des de sempre, la satisfeia molt més, però eren tan difícils els projectes comuns, que finalment es quedaria amb els seus, personals, intransferibles.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
Per en Norbert, la tranquil·litat era fer-se poques preguntes gaire transcendents, era buscar un punt d’inconsciència per no amoïnar-se gaire, per res. Era cobrir-ho tot d’un mantell blanc, immaculat, preciós, com una nevada bella i lluminosa, perquè no es pogués veure res del que hi havia a sota. Per la Clara era precisament fer-se-les totes, les preguntes i buscar el nivell de consciència més profund per mirar d’intuir alguna resposta, i prou que li agradava la neu, però després de gaudir de la calma de la neu, esperava que es fongués, un dia o altre, per recuperar la realitat.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
S’havia adonat que cada cop menys, necessitava respostes molt concretes. A vegades les preguntes li eren ja suficients, fins i tot creia que cada pregunta ja porta posada una resposta íntima, que potser no seria gaire entenedora per ningú més que ella.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
– A tu tampoc t’agrada gaire estar tranquil. O al menys no tant com sembla a primera vista. Estar tranquil per a tu és seguir la norma d’un decret interior mai escrit. O sigui: estar tranquil, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">com si fos veritat.</span></div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
Creaven realitats. Només que les realitats eren diferents. Un dia, en algun punt, qui sap si es trobarien o bé serien del tot divergents.</div>
<div style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); -webkit-text-size-adjust: 100%; box-sizing: border-box; color: #585858; font-family: 'Open Sans'; font-size: 19px; margin-bottom: 17px;">
El frontal de la Clara, enfocava cap a la trobada, en Norbert, no duia frontal i potser amb una mica de sort, la seguiria.</div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-83241339544509786972017-06-02T07:38:00.003+02:002017-06-02T13:02:24.051+02:00A Carles Capdevila in memoriam<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7o3zy8f7Lcm98H752k3CVVuZThl8KX0n0FJca-BvNza2R5n7zhVm4IfsbQzVyTd1eRN3y28bk-_p2Hdt-kq-KSYv0yZx9zFhu7Y2aFOEZ6zgiuT8Nmd97-xYCFBPbe2aw-KkYIqJfFd4/s1600/pixallits+il%25C2%25B7luminats.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1496" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7o3zy8f7Lcm98H752k3CVVuZThl8KX0n0FJca-BvNza2R5n7zhVm4IfsbQzVyTd1eRN3y28bk-_p2Hdt-kq-KSYv0yZx9zFhu7Y2aFOEZ6zgiuT8Nmd97-xYCFBPbe2aw-KkYIqJfFd4/s320/pixallits+il%25C2%25B7luminats.JPG" width="299" /></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Llegirem i rellegirem els teus mots, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">orfes de tu.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Perquè necessitem encara la teva llum.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I la bondat que duies posada sempre.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rellegirem els teus mots.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mancats, com estem, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de la bellesa profunda del cor.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rellegirem els teus mots,</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">perquè sempre ens acaronin l'ànima.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">FINS SEMPRE, CARLES, ET TROBAREM A FALTAR, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">HI HA TANT POCA GENT QUE SEMPRE DIGUI COSES BONIQUES!!!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-14703565838532618412017-05-04T12:39:00.002+02:002017-05-04T12:57:31.195+02:00Citació: Lídia Pujol (cantant)Treta d'una entrevista que li fa la Laia Ahumada, pel seu llibre "Espirituals sense religió"<br />
<br />
<div style="height: 0; padding-bottom: 56.25%; position: relative;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/uMATezfDpm4?ecver=2" style="height: 100%; left: 0; position: absolute; width: 100%;" width="640"></iframe></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">"- Dalt de l'escenari ets tal com ets?</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- De vegades, la sensació corporal que tinc dalt de l'escenari és d'una plenitud total, és orgàsmica... jo, dalt de l'escenari, faig l'amor amb els meus músics - dels qui prèviament m'he enamorat. Però el que més m'agrada, és fer-ho davant del públic, mostrar el plaer de la comunió, que la gent tingui el valor de moure's per plaer, pel desig real de plaer. Estic parlant de plaer com d'allò que et sorprèn quan menys t'ho esperes, que et meravella de viure-ho. Jo vull ensenyar això, jo ensenyo això! De vegades puc ser ridícula, puc ser excessiva, de vegades estic al límit de fer vergonya aliena. Els faig vergonya a la gent. Abans ho patia més; ara no tant. Em sap greu, però jo segueixo, no rebaixo. Tot i que l'altre tingui prejudicis amb la paraula <b>amor, </b>no vull rebaixar les meves expectatives, encara que l'altre no m'entengui. Vull mostrar allò que som i que no té prou reconeixement: la vulnerabilitat, per exemple, perquè és l'únic lloc des d'on l'altre pot fer-se enrere i mirar-te. Aquí hi ha una arma potentíssima, i sempre ens han dit que no pots mostrar-te dèbil. Jo vull mostrar aquesta fragilitat. Si faig les coses honestament, tant és si m'equivoco."</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Lídia Pujol</span></div>
<i><br /></i>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>M'ha impactat aquest fragment, perquè moltes vegades veient músics dalt de l'escenari, he captat molt endins aquesta comunió entre ells, aquesta entesa, que em commou, que la sento com una cosa valuosa on jo voldria arribar. Hi ha una certa enveja personal, no us ho negaré, però sobretot una sensació de seguretat: això existeix, doncs ho busco! Des del meu lloc, des de la meva feina, des de les meves relacions familiars i d'amistat. Seguirem buscant. Sense rebaixes de cap mena. L'amor rebaixat, ja no és amor.</i></span><br />
<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-63374444700659531912017-01-20T17:52:00.001+01:002017-01-26T10:43:10.991+01:00100 relats conjunts<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-gm5U0PRWUT4/WHv7RDwF_1I/AAAAAAAAbXE/xNLApCHiyrwZCfV4aJngnznOAifb1H9sACPcB/s1600/Soir_Bleu_by_Edward_Hopper.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="197" src="https://4.bp.blogspot.com/-gm5U0PRWUT4/WHv7RDwF_1I/AAAAAAAAbXE/xNLApCHiyrwZCfV4aJngnznOAifb1H9sACPcB/s400/Soir_Bleu_by_Edward_Hopper.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Recordes aquell temps?</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">De màscares, de cuirasses, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">de cares tristes i de cors trencats?</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Que lluny que ens queda tot, ara,</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">com si fos una altra vida.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Mira rere teu, tenim el mar,</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">i sigui plàcid o remogut, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">mai no deixa d'enviar-nos onades.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Ens diu: hi sóc, com sempre,</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">a cada moment, segons el moment.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Tu i jo, com aquest mar blau, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">que banya la costa d'atzur, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">sempre ens hem dit: hi sóc.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Missatges, com onades suaus</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">fins que la platja </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">s'ha refet del temporal.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-51402402411231880602016-09-29T08:00:00.000+02:002016-09-29T09:30:14.064+02:00Recordo el futur<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixOkmynU7mw8hSphXqUC8uOLWpBVaAs_LsPhatSq8Xkdw3kOrRwt4tsUPY-fbb618pfIdsjDfyv2xs2OQl-S7TKezi1VWV2S4MSowWsgNy3zenz2e6Rym8AF-QJaG77HvFfdE3kfumiUY/s1600/Tulipa-foto+despatxet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixOkmynU7mw8hSphXqUC8uOLWpBVaAs_LsPhatSq8Xkdw3kOrRwt4tsUPY-fbb618pfIdsjDfyv2xs2OQl-S7TKezi1VWV2S4MSowWsgNy3zenz2e6Rym8AF-QJaG77HvFfdE3kfumiUY/s320/Tulipa-foto+despatxet.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Recordo el futur de l'abraçada nua,</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">dels cossos que es busquen</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de llavis que frisen, de llavis que besen.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">D'aquells corriols que no tenen fi,</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">que mullen la pell de revolts infinits.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Imagino un temps d'abraçada nua,</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">sadollats d'amor, beurem les paraules.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Inventarem el cel, serem núvols blancs,</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">i ens tornarem pluja, per poder amarar-nos</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">d'un esguard feliç, que en el pit perdura.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
</div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-7141522053115557462016-06-16T17:49:00.002+02:002016-06-19T19:18:12.361+02:00La sorra que se'ns escapa dels dits<div style="text-align: right;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-z8YKbsS5ZFB45pBgKIWGTw-lMgnLXvw9UO4u-owv7T4BSMmBWBQD7QX-Xhge8eziPTwpBEwpB_fNB0_OflZcfAV7z19CBxEFe35R8AkNUlZNn1XE7f_CtbSwpsFN09ak5Ua2RcQL2xc/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-z8YKbsS5ZFB45pBgKIWGTw-lMgnLXvw9UO4u-owv7T4BSMmBWBQD7QX-Xhge8eziPTwpBEwpB_fNB0_OflZcfAV7z19CBxEFe35R8AkNUlZNn1XE7f_CtbSwpsFN09ak5Ua2RcQL2xc/s1600/baixa.jpg" /></a></div>
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">"Entre la realitat i l’escriptura, se’ns escapen moltes coses, com quan provem de retenir un grapat de sorra amb
les mans i, tot i així, se’ns escola."</span></i></div>
<div style="text-align: right;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></i></div>
<div style="text-align: right;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Xavier Antich</span></i></div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">S'havia passat la vida lluitant per retenir la sorra, per retenir-ne tanta com fos possible. Per intercanviar realitats, com més pures millor. Ara estava en un moment molt especial, sortint d'una llarga confusió, com qui treu el cap de l'aigua després d'haver retingut la respiració durant massa temps. Respirava i potser ja no era tant important que la sorra s'escolés entre els dits. "Què hi fa que la sorra s'escapi? Si no se m'escapa a mi, la perdrà qui la rebi." es deia, cada dia, la Sara. "Importa respirar". I veia que tenia raó, ella i tothom: importa respirar, no ofegar-se. I ara no tenia cap impediment per fer-ho. Hi havia aire al seu voltant i ella tenia pulmons... Per tant respirava.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi havia malgrat tot, aquell buit, aquell buit indefinible. Aquell buit que no s'omplia mai. Sabia d'on havia sortit, això sí, i per això també sabia com s'hauria d'omplir. Havia de ser d'amor, això era clar. No es podia omplir de cap altra cosa. Però no era precisament alguna cosa feta d'amor allò que havia perdut? No, la Sara seguia estimant, molt, amb dedicació i passió, segons cada moment, cada circumstància. I malgrat tot, el buit, seguia buit, per més que ella volgués oblidar-ho.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'ompliria d'amor i de mots, de consonants sense vocals i de vocals sense consonants, si calia. L'ompliria d'amor i de mirades ben diferents. L'ompliria d'amor i de fets. Fer, actuar, engegar també és estimar.</span></div>
</div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-85313814399445623292015-03-15T00:21:00.000+01:002017-06-05T13:01:41.908+02:00M R<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbrwJ1r0cdG9qFvxKA1q77c2iIdr6WcoVC0E_NmmhNp1U9U3yiABFD85HrVAmHuzqYjV4SJkIji15nRWxOJmkKOIT3P6EoZyCjF1IRkISQ9rcrthvWMEIZp4HUeDlz036bRyU6jDp2sV8/s1199/IMG_1347d.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbrwJ1r0cdG9qFvxKA1q77c2iIdr6WcoVC0E_NmmhNp1U9U3yiABFD85HrVAmHuzqYjV4SJkIji15nRWxOJmkKOIT3P6EoZyCjF1IRkISQ9rcrthvWMEIZp4HUeDlz036bRyU6jDp2sV8/s400/IMG_1347d.JPG" width="86" /></i></b></span></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>He trobat damunt</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>la taula, abans buida,</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>una M majúscula immensa</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>i una R que li feia costat.</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>I res més, </i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>això ja ho és tot.</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>Tornarem a besar-nos.</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>En la realitat o en el somni.</i></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>Un bes sencer i ple de llum.</i></b></span>Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-89076385936455012772015-03-13T00:26:00.002+01:002015-03-13T08:33:07.296+01:00La tretzena nit<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWqfK9MncFiDJq5qfzWLtoNM-IJaUVh5JxldI5TCV2JrTGg7HcHt0Qlc2lFpDxZUxwx-KHOODvsldCZ1gvcYuJbHHA6oHEGqWGMz9iiD2DdlzEUG05pRJZy3MOdaTHX9_Hh7eaud3zYsU/s1600/IMG-20140514-WA0009.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWqfK9MncFiDJq5qfzWLtoNM-IJaUVh5JxldI5TCV2JrTGg7HcHt0Qlc2lFpDxZUxwx-KHOODvsldCZ1gvcYuJbHHA6oHEGqWGMz9iiD2DdlzEUG05pRJZy3MOdaTHX9_Hh7eaud3zYsU/s1600/IMG-20140514-WA0009.jpg" height="400" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
Estimada amiga,<br />
<br />
També vull escriure't a tu, la més recent dels meus amics. Ens coneixem fa temps, però les nostres converses eren sempre discretes i reservades, correctes, interessants, però convencionals, fins que un bon dia, per raons diverses que totes dues coneixem, vam començar a obrir-nos els sentiments i a compartir tota mena de temes. Ara, no en defugim cap.<br />
<br />
Hem trobat una comoditat en parlar-nos, en preguntar-nos, en explicar -nos.<br />
<br />
Hem trobat un objectiu comú, arribar a la pròpia riquesa interior. Arribar al fons de nosaltres mateixes. Arribar a l'interior del laberint.<br />
<br />
Compartim descobriments, experiències viscudes, avenços personals, creacions insospitades de realitats que crèiem perdudes.<br />
<br />
Hi ha creences que ens aturen i ens bloquegen, d'altres que ens fan caminar i avançar. Les garbellem, amb el convenciment que les creences són poderoses, que els pensaments modelen la realitat i les emocions la construeixen.<br />
<br />
El teu món és ple d'una màgia que sovint encara no acabo de compartir, però que em crida... T'escolto. Riem i somriem de les nostres històries i a cada riure aprenem un pas més.<br />
<br />
Bruixes que fem encanteris dels mots i de les voluntats... <br />
<br />
Una abraçada<br />
<br />
Berta<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-79895623885772146262015-01-29T18:10:00.000+01:002015-01-30T12:07:17.786+01:00Dotzena nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUmtYU4m0VWnqjDmhGTly_h8izpv_THkv_7G8t_8syzP9sFXrSXung0cvLUR4tG6BGW67eGGJcDm5YllD3h6nOAYDYATzL_7-o_xmO8CKH8lH-rKsl_mF5Y3c702JLhGnP4Iee1z43irA/s1600/IMG_6368petita.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUmtYU4m0VWnqjDmhGTly_h8izpv_THkv_7G8t_8syzP9sFXrSXung0cvLUR4tG6BGW67eGGJcDm5YllD3h6nOAYDYATzL_7-o_xmO8CKH8lH-rKsl_mF5Y3c702JLhGnP4Iee1z43irA/s1600/IMG_6368petita.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
Estimat amic,<br />
<br />
Hi ha tantes coses per parlar i tan diverses i variades que mai no ens falta un motiu o altre per posar-nos en contacte...<br />
<br />
Saps posar aquell punt de transcendència o d'importància als temes més quotidians. Bé, potser transcendència és una paraula massa grossa i no t'hi reconeixeràs, però ho diré d'una altra manera: Saps posar els teus sentiments i la teva manera de viure o de veure cada cosa, en els teus comentaris o en les teves explicacions i aleshores parles un llenguatge que jo entenc molt bé. Jo, també, davant de cada cosa, la interioritzo i l'explico des de dins. I les converses flueixen sense esforç. <br />
<br />
Podem parlar de independència i hi posem la il·lusió que ens fa sentir el fet de tenir-la prop, o la desil·lusió de les actuacions dels nostres polítics. Parlem de música, bé, tu parles de música, la comparteixes i expliques els teus lligams personals amb les cançons, o allò que et fa pensar o sentir una lletra.<br />
<br />
I hi ha una cosa que valoro molt, que és el fluir de la nostra conversa. No queden racons oblidats. Les respostes s'enllacen amb naturalitat i delicadesa. Com si trenéssim converses i quedessin totes connectades d'una manera o altra.<br />
<br />
La il·lusió de compartir, l'interès de saber, de conèixer, formen part d'una dinàmica quotidiana, simple, senzilla, sense cap complicació i que no necessita cap aclariment ni precisió.<br />
<br />
Potser algú ens podria dir que compartim coses petites i quotidianes i algú altre s'estranyaria que m'hi trobés bé, rebel com sóc, en aquest tema. Si són petites ni tan sols ho semblen, creixen i aixopluguen, com un gran castanyer d'índies que ha florit abundosament.<br />
<br />
Una abraçada<br />
<br />
Berta<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-32943651332624270282015-01-26T00:14:00.000+01:002015-01-26T00:14:00.051+01:00Onzena nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXdghddSbsNrQWzDqG3YHsetM7R6LgzC_tSkMLfaBg30QG4NtuB2h0Bn67QP2wbXI0VAoZhltQaEpCv_gxqXzEvng6JEINDcoWgGlpYDSQy8mm308j0SZ5023eg6VAu05ahnWaSaT4GbE/s1600/IMG_1347b.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXdghddSbsNrQWzDqG3YHsetM7R6LgzC_tSkMLfaBg30QG4NtuB2h0Bn67QP2wbXI0VAoZhltQaEpCv_gxqXzEvng6JEINDcoWgGlpYDSQy8mm308j0SZ5023eg6VAu05ahnWaSaT4GbE/s400/IMG_1347b.JPG" height="400" width="191" /></a></div>
Estimat amic, tu ets allò que se'n diu un vell amic, tants anys que fa que ens coneixem i parlem.<br />
<br />
Hem tingut sort de trobar-nos i hem sabut mantenir la conversa espontània i intacta com el primer dia.<br />
<br />
Rius, quan t'explico coses una mica especials o íntimes, d'aquelles que no es poden explicar a qualsevol. I m'agrada el teu riure, perquè es fet de complicitats i de comprensió i de "ja sé què vols dir".<br />
<br />
Jo tinc el riure fàcil. I et segueixo de seguida, però no m'aturo pas en en relat que t'estic explicant. Ets un xerraire i sempre acabes explicant tu més que jo, però jo aprofito bé els moments.<br />
<br />
A vegades et costa d'expressar amb precisió i t'emboliques una mica. Et segueixo molt bé malgrat tot i sinó t'aturo i et pregunto.<br />
<br />
Estem contents quan parlem. Estem contents quan hem acabat. Sempre ens enduem un intercanvi de recomanacions de llibres llegits, que ens acostumen a funcionar.<br />
<br />
Gairebé sempre sóc jo que t'empaito per veure'ns. A vegades m'espero prou com perquè ho facis tu... I m'alegra quan em truques.<br />
<br />
Ens veurem aviat... Una abraçada<br />
<br />
BertaCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-30711346982683647492015-01-24T00:01:00.001+01:002015-01-25T20:54:58.473+01:00Desena nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyaQHBvyT7Lbn5AZ17Nbdk8afCPT2YP1KNDI91_4ymH1KZPWuphNks018wj8fPmwx2SUfVrI7sZIh6A9ONxJZQOo-JiYTcs6BPWHhHtv9MX8JNuCamufs8H-T-8g69DdlnHIbVVdoW0HE/s1600/IMG_8543.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyaQHBvyT7Lbn5AZ17Nbdk8afCPT2YP1KNDI91_4ymH1KZPWuphNks018wj8fPmwx2SUfVrI7sZIh6A9ONxJZQOo-JiYTcs6BPWHhHtv9MX8JNuCamufs8H-T-8g69DdlnHIbVVdoW0HE/s400/IMG_8543.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
Estimada amiga de la racionalitat a tot preu,<br />
<br />
No sabria dir-te perquè t'he posat aquestes paraules per explicar-te. Perquè sempre ho intentes de ser racional. Sempre vols ser-ho i malgrat tot sempre se t'acaba escapant alguna broma sobre coses d'aquelles màgiques, d'aquelles esotériques amb les que no sé si t'agradaria creure, però no hi creus o bé hi creus una mica i no ho confesses.<br />
<br />
Parlem tu i jo, des de fa molts anys, ara no tant les dues soles com abans. Parlem de moltes coses, sempre amb aquell punt de seny i de racionalitat que hi posem les dues. He après un munt de coses de tu. Ens hem escoltat l'una a l'altra i sempre hem sabut fer una bona anàlisi de cada situació i arribar a raonaments o conclusions útils i adequades. Fem un bon tàndem en moltes coses.<br />
<br />
En algun moment ens manca la rauxa... Ho deixem sempre tot molt ben posadet malgrat els riures o les llàgrimes.<br />
<br />
Però hi som i somriem quan a la reunió programada a tres o a quatre ens deixen soles... Sempre quedem tu i jo. Somriem i sovint ens en alegrem. Unes hores de tranquil·litat tan productives que la feina que havíem de fer es fa més ràpid i ens queda una estona per a nosaltres.<br />
<br />
Assenyades, ho fem tot per ordre... I mai no ens acabem de creure que existeix la màgia... Només perquè no sabem quina és ni on anar-la a buscar, però a vegades m'ha semblat sentir-la ben a prop.<br />
Escolta bé...<br />
<br />
Un petó<br />
<br />
BertaCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-80397744105372967622015-01-19T23:00:00.000+01:002015-01-20T18:38:53.432+01:00Novena nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiae-FFZVAoscrY77LYqIYXKuv6F2ZV1JffWooQTzHpUuFoHpTZ9OMIKEWwjHUd-jdf_i4rHsrV2yrM6Y7IA8i01ixf-A2ojL1ezdomnnqMXOKEF3NZhqErDNzwgBGyV5DTK1eYinciDoo/s1600/pleiades.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiae-FFZVAoscrY77LYqIYXKuv6F2ZV1JffWooQTzHpUuFoHpTZ9OMIKEWwjHUd-jdf_i4rHsrV2yrM6Y7IA8i01ixf-A2ojL1ezdomnnqMXOKEF3NZhqErDNzwgBGyV5DTK1eYinciDoo/s1600/pleiades.jpeg" height="213" width="320" /></a></div>
Estimat amic, el primer amic,<br />
<br />
Somiador i silenciós... Somric sempre amb les teves paraules per breus i espaiades que siguin i puc dir que no m'han fet mai mal cap dels teus silencis. <br />
<br />
Jo que sovint he protestat, en altres àmbits dels silencis massa llargs o poc entenedors, amb tu no m'ha passat mai, perquè sempre els he entès. La teva mirada i les teves actituds parlen per tu. Has sabut fer-te prou transparent, al menys als meus ulls perquè mai no hagués de trobar a faltar cap paraula.<br />
<br />
Fa dies que et vull escriure, vas dir-me, ho faré de seguida que trobi un moment tranquil, vas afegir. I jo somric. Potser ho faràs, potser ho faré jo, potser trigarem encara, però sempre amb la sensació que tot està en ordre. Passin els dies que passin.<br />
<br />
Hem sabut mantenir un lligam, de 50 anys, sense veure'ns gaire, sense parlar-nos continuament i malgrat tot, saber que l'afecte infantil que va sortir entre nosaltres, es manté sense esperar gran cosa. Només posar-nos al dia, donar-nos quatre notícies importants i demostrar-nos que aquest afecte existeix. Amb una mirada dolça, només, o bé amb la brevetat d'un parell de paraules.<br />
<br />
No t'explicaré pas com ha anat aquest 2014 acabat. Ja en saps alguna cosa i em sembla suficient. Prefereixo inventar-me el 2015, per si del teu silenci, de les teves actituds o de la teva mirada en manllevo algun somni per volar Pleïades enllà.<br />
<br />
Una abraçada dolça<br />
<br />
Berta<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-81094698362723240062015-01-17T20:37:00.000+01:002015-01-18T12:37:19.010+01:00Vuitena nit<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJkhy4JmrqemdvYrdbzrF_5HQ9Wz_2wEOk-5-u7OBaPgXfzHMmfCZ8tJr8XFEvI6NRagIdJ3JGt3Y55EzlSL9YSRGPN86fuwIAAjZNl9pTcPk0LkwMjjfxTFtZ5swLG-himAgMFNiTJFc/s1600/la+foto.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJkhy4JmrqemdvYrdbzrF_5HQ9Wz_2wEOk-5-u7OBaPgXfzHMmfCZ8tJr8XFEvI6NRagIdJ3JGt3Y55EzlSL9YSRGPN86fuwIAAjZNl9pTcPk0LkwMjjfxTFtZ5swLG-himAgMFNiTJFc/s640/la+foto.JPG" height="300" width="400" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estimada,</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ser-hi, crec que et defineix molt bé, tant o potser més que a mi mateixa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Compartim, doncs aquesta cara de l'amistat</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mantenir el contacte, donar senyals de vida, a vegades, sense proposar-te gran cosa més que un bona nit, o un com estàs? O un petò d'aquells que arriben... O una notícia important, a vegades bona, a vegades no tan bona. Ets experta en deixar tendres engrunetes de pa, o pedretes blanques que ens assenyalen un camí perquè poguem trobar-te.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I quan finalment el moment arriba, fem unes trobades, a vegades breus, algun cop excepcionalment, més tranquil·les, on sempre es pot parlar de tot i on surten realment totes les coses importants que tenim ganes de compartir.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha una delicadesa esquisida i també una discreció i un respecte mutus que fa que ens sentim còmodes totes dues. La discreció expressament molt cuidada i molt necessària en tant que tenim amics comuns amb els quals es podrien creuar a vegades informacions o confidències que sempre és millor que arribin de primera mà si han d'arribar... I si no, milor que no arribin per enlloc. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Crec que no hi ha cap cosa que jo no pogués confiar-te, et vaig dir un dia... I era tan cert que ho continua sent en passar els anys. Trobant aquest punt precís entre la confiança, la confidència i la discreció necessària.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hem canviat d'àmbits, reconec que m'ha costat el canvi. Acostumada a trobar-te, sempre per uns camins de nit, il·luminats de versos i de blau, t'hi he trobat a faltar molt. Oblidant, a vegades, d'intentar altres vies de manera prou sovintejada. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aprofitant moments... Sincronitzant petites situacions quotidianes... Et truco des del super?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-30873368265160604692015-01-15T23:51:00.001+01:002015-01-22T19:46:38.773+01:00Setena nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTV_TmqI5xgB5H6FADcNzyylUwPPULnpEkZpxEXjsmzDr9FKDGs-1w7gxVpJuXzSQ4I9UvTcjSfv_G-WCcec2l8BL8003Pu60NEqJddlGk5LqwyqZ7MbkP6382KrgPldEu87bdSyuopDM/s1600/03042012022.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFXKUgy0_HmwTqpHZ5tC2v2HCAApVbG3CAxMVxJXE7GIvekx3KYJ7cxZznurCJAtSyCwBij4_l86FXuy6dcPXskauAdCHba_mTLVnkn9i9tVO3-_43kxYocvQV97AjrIY8hMGS6oQqAoM/s1600/roselles.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFXKUgy0_HmwTqpHZ5tC2v2HCAApVbG3CAxMVxJXE7GIvekx3KYJ7cxZznurCJAtSyCwBij4_l86FXuy6dcPXskauAdCHba_mTLVnkn9i9tVO3-_43kxYocvQV97AjrIY8hMGS6oQqAoM/s1600/roselles.JPG" height="320" width="217" /></a></div>
<span style="clear: left; float: left; font-family: Verdana, sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estimat amic de les paraules boniques,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segur que ja ho saps, però ho repetiré, em vaig enamorar de les teves paraules. Les teves paraules expliquen una persona que hi ha dins teu. No dic la persona, dic una persona, expressament. És algú que necessita expressar-se i amagar-se al mateix temps i ha escollit la millor manera de fer-ho. Bé ho puntualitzaré una mica més. Tu has trobat dues maneres ben diferents d'expressar i d'amagar aquesta persona bona i tan sensible que dus a dins: les metàfores precioses que saps trenar i les bromes (o ximpleries o pallassades o gamberrades...). Són les dues maneres que tens de fer una mateixa cosa. T'embolcalles de tendresa o t'emboliques amb els riures. La persona que es veu des de fora... És diferent, força diferent.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara recordo, quan em vas dir per primer cop que m'estimaves, em vas sorprendre i et vaig preguntar. "Què vols dir, quan em dius t'estimo?" Clar, era una pregunta inútil del tot. T'estimo, no pot voler dir moltes coses. Jo ja sabia perquè t'ho preguntava i crec que ara, passats els anys, tenia prou raó en el meu dubte o en la meva necessitat de precisió. Potser hagués hagut de preguntar una cosa diferent. Tot i que fins i tot així, amb una llarga perspectiva de temps, no se m'acudeix la bona pregunta. Quina és la teva manera d'estimar? No... Què representa per tu l'amistat? I l'amor? S'estima igual? Hi ha una mena d'amor o n'hi ha dues? Estic ben segura que qualsevol d'aquestes preguntes hagués tingut la mateixa resposta que la que et vaig fer: un somriure, un riure, una repetició. Vol dir que t'estimo. I cap plantejament aclaridor o que ens donés un camí. Tot i així, ens vam anar coneixent de pressa, amb molta comunicació i molta intensitat. Va ser una època preciosa. Quan la intensitat va baixar, no va baixar de manera equitativa. Et vaig trobar a faltar molt, quan no hi eres, o quan no responies. Malgrat tot. Hi ha hagut una feina de comprensió, una altra de paciència i d'acceptació de les coses com són. Vull s larir que per part de tots dos. I n'estic contenta. Ens ha permès arribar fins aquí i que encara em continuïn enamorant les teves paraules, sense cap problema, cap recança, cap tristesa... I m'has ensenyat una cosa que jo no sabia valorar: fer com si el temps no existís o no hagués passat. Retrobo la dolcesa dels teus mots, sense que el temps importi gens. Aprenc de tu de no deixar-me esgarriar per seu pas.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi va haver una època que ens ho sabíem tot l'un de l'altre, ara sabem algunes coses, moltes no, tot i així tenim un tresor. Tenim intacta la confiança i la possibilitat de tornar-nos a explicar coses si en tenim ganes. Et llegeixo i et reconec de nou. Sé que t'ho puc explicar, em deies fa poc. I jo et donava la raó. Clar que pots. Només ens falta sentir-ne el desig o la necessitat. Potser és bo no sentir-lo tant i poder triar. A cada ocasió, explico. O no. Triar. Es bonic triar.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estimat amic de les paraules boniques, seguiré embadalint-me amb elles...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo també t'estimo.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Berta</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-78368490008564059732015-01-14T23:12:00.001+01:002015-01-15T15:33:00.376+01:00Sisena nit<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ2hnUNkgaUZFUwN_2dXZZf1EZ2zko3Lb5E28VlpxwAuk8JMGX1d9a5jprNFgZZdDlse-AK0f7z9CPxpJ9x2bxYdY-cV1fzinLGcZolHSifYXIE3K3-deZYRhgmlL-efEVhtHo0gFQklI/s1600/fundacio_mascort_%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ2hnUNkgaUZFUwN_2dXZZf1EZ2zko3Lb5E28VlpxwAuk8JMGX1d9a5jprNFgZZdDlse-AK0f7z9CPxpJ9x2bxYdY-cV1fzinLGcZolHSifYXIE3K3-deZYRhgmlL-efEVhtHo0gFQklI/s1600/fundacio_mascort_%25281%2529.jpg" height="268" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa Mascort</td></tr>
</tbody></table>
Estimada amiga de compartir emocions...<br />
<br />
Hi ha emocions de tantes menes i totes en algun moment o altre les hem compartit.<br />
<br />
Les emocions de mirar la lluna. N'havíem parlat tants cops que jo et deia: Ara quan me la miro, la lluna és teva... Perquè sempre em fa pensar en tu. Però me la deixes i també és meva la seva claror. Recordo aquelles llunes plenes immenses i rodones, algun cop vermelloses que ens atrevíem a compartir de lluny.<br />
<br />
Les emocions boniques, de mirar el mar, de viure la natura, de sentir a prop els fills... I també les tristes, els sentiments no prou encarrilats. Les llàgrimes també. Per què en una amistat només hi haurien de cabre els somriures? Si les amigues se senten prou a prop, les llàgrimes es poden compartir també. I consola compartir-les, les eixuga, les converteix en somriures còmplices, perquè fa que nosaltres ens sentim fortes de nou, sentim que juntes som capaces de vèncer-ho tot. I seguir endavant.<br />
<br />
Tu ets com si fossis jo, em deies, quan volies explicar algn fet, fins al fons de tot, una mica més enllà del que seria habitual. I també em deies, estic com a casa, quan estem juntes. Siguem on siguem, som a casa.<br />
<br />
Res no ha canviat, som a casa encara. Sembla que definitivament les tristeses diverses han marxat, les teves, les meves i han deixat el camí lliure a inventar-nos la vida. Juntes, de quina altra manera, si no?<br />
<br />
Saps que t'estimo i que m'agrada poder-t’ho dir.<br />
<br />
BertaCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-46410049899734183762015-01-11T00:17:00.000+01:002015-01-11T12:25:42.534+01:00Cinquena nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSBAC77x-h9hRdpfVNYbbNQckKpeBJzD3xzM3HbK-USM5afKK7QPQUmjZ2wfGAW9pDH9rb6NMDVfOwpbQihOqDhXvV_LyVA1H5iCKTPjHWSxmVE2EoGt_uVBPKVE7QWgiPS63NdcyX8w/s1600/IMG_1077petita.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSBAC77x-h9hRdpfVNYbbNQckKpeBJzD3xzM3HbK-USM5afKK7QPQUmjZ2wfGAW9pDH9rb6NMDVfOwpbQihOqDhXvV_LyVA1H5iCKTPjHWSxmVE2EoGt_uVBPKVE7QWgiPS63NdcyX8w/s1600/IMG_1077petita.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
Estimat amic que saps escoltar tant bé, així va començar la nostra amistat, escoltant-nos.<br />
<br />
Jo t'escoltava, i per a mi no tenia res d'especial, ja que escoltava a molta gent i tu m'escoltaves i tampoc, per a tu no tenia res d'especial, perquè feies el mateix. En canvi, potser a tots dos ens va sorprendre i captivar al mateix temps, trobar un mirall silenciós quan calia, sincer en tots els casos i de reflex precís i poc deformat. I si dic captivar ho dic en tots els sentits que se li puguin donar. Com el Petit Príncep a la guineu, com el mag il·lusionista al seu públic, com els adolescents que s'enamoren.<br />
<br />
Hem compartit tantes coses! No se me n'acudiria cap que jo no pogués explicar-te, cap tampoc que no em sentís amb llibertat de preguntar-te, no importa sobre quin tema ni sobre quin nivell d'intimitat.<br />
<br />
Si aquesta és la cara més explícita de la nostra amistat, potser en segon lloc hi hauríem de posar la paciència. Quanta paciència has tingut amb mi, crec que jo també amb tu, és clar. Per raons ben diferents. Tu amb mi has hagut de tenir-la, per una certa constància excessiva, en les comunicacions, en els temes, en alguns casos es podria qualificar de tabarra la insistència en un mateix tema. Jo amb tu, evidentment pel fet contrari, per posposar excessivament les respostes, per deixar alguna temes pendents... Però no hi fa res. Hem esperat, hem parlat, hem reconduït, tot el que ha calgut. Estic molt orgullosa de com hem fet totes les coses. Mai ni un sol retret i sempre la comprensió, l'acolliment i els somriures.<br />
<br />
Hem passat etapes diferents, amb actituds diferents per part teva i per part meva, però mai en cap cas no ens ha fallat l'acolliment ni la seguretat de tenir -nos. I ara ens trobem aquí, on som, potser amb trobades menys freqüents, però igual d'acollidores i enriquidores que sempre. El nostre àmbit, és el millor lloc que conec on reposar i carregar energia.<br />
<br />
No puc desitjar res millor per a nosaltres que això que hem sabut construir... Desitjar que sigui per molts anys i que anem seguint la nostra evolució de la manera més positiva per a nosaltres.<br />
<br />
Una abraçada immensa<br />
<br />
Berta<br />
<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1035634250604885160.post-40444145398740233772015-01-10T20:09:00.000+01:002015-01-11T12:44:04.010+01:00Quarta nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiXPKb9Ho_61JfUQgBdG6Z0Gdsx1lt_fPcpy-QDXEF0vba4yRBwL_QEcMtGgcNSGZ25KpqUT4Eon4cYsadaWbAyiw5fc7zJr-qVLdurn9ZoRUfENOXnS5EqUpP8HL846e6r4VD_0UIIVc/s1600/la+foto+(4).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiXPKb9Ho_61JfUQgBdG6Z0Gdsx1lt_fPcpy-QDXEF0vba4yRBwL_QEcMtGgcNSGZ25KpqUT4Eon4cYsadaWbAyiw5fc7zJr-qVLdurn9ZoRUfENOXnS5EqUpP8HL846e6r4VD_0UIIVc/s1600/la+foto+(4).JPG" height="239" width="320" /></a></div>
Estimada amiga, que saps inventar projectes i desbordes d'idees per pensar i aprofitar el temps.<br />
En una altra nit també també t'escric, per dir-te aquelles coses que potser no ens diem mai.<br />
<br />
He tingut sort de les teves propostes que m'han omplert un buit que sentia tan endins. I te'n dono les gràcies.<br />
<br />
Recordo quan érem companyes i encara no amigues, que un moment d'un cert patiment teu, em va apropar a tu. No sé pas si vaig saber transmetre't prou la meva proximitat o la meva disponibilitat. Jo sí vaig sentir-me molt a prop i t'entenia molt bé.<br />
<br />
Des d'aleshores hem fet un munt de projectes, de fer activitats, d'escriure, de recopilar, d'aprendre, de compartir, d'investigar, de reflexionar. No tots han tirat endavant, per descomptat. Hem fet com la natura que llença milions de llavors perquè en fructifiquin unes quantes. Nosaltres també i seguirem així.<br />
<br />
M'enmirallo en la teva seguretat, en la teva energia i la teva força. En la confiança per tirar endavant idees que a mi d'entrada em poden semblar difícils.<br />
<br />
Amiga, tu i jo som com la nit i el dia i per això ens complementem a la perfecció.<br />
<br />
Tens un triangle relacional que fa una bona estructura per recolzar-se. Ja saps els triangles no es deformen mai:<br />
<br />
1.- Escoltes, molt atentament, segueixes el fil dels raonaments sense esfilagarsar-lo...<br />
(Cuides de la part més material, com del cos dels amics d'aquesta manera)<br />
2.- Busques l'acció, la solució, la intervenció, el consell o la reflexió<br />
(Estimules la ment dels amics, amb les teves propostes)<br />
3.- Fas volar la imaginació, proposant una mica o un molt més enllà, coses possibles o impossibles, comprensibles o fregant el misteri...<br />
(Acompanyes l'ànima fent-la volar amb la teva)<br />
<br />
T'estimo i et valoro i em sento igualment estimada i valorada per tu. Jo al teu costat sento la meva calma en front de la teva acció i em sembla que es produeix, sempre, un intercanvi vàlid i enriquidor.<br />
<br />
Una abraçada molt grossa<br />
<br />
Berta<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com2