dijous, 5 de setembre de 2013

El primer bocí de la història - 13

Estimada Berta,

M'agrada molt el to de la teva carta i la sinceritat amb què em dius les coses... a vegades em fa un cert vertigen llegir-te com em coneixes i com m'endevines. Però t'he de dir amb tota sinceritat que la carta que més he anat llegint i rellegint és l'altra, l'anterior. Et vaig contestar amb sinceritat i pensant bé el que et deia, però ja ho vas veure  no tenia moltes respostes. Però, la teva, és una carta tan profunda  i tant pertinent que no he pogut fer altra cosa que llegir-la  i rellegir-la, xopar-me d'ella. Anar-hi descobrint diferents  matisos  a cada lectura. 

En no tenir respostes, ja ho saps, quan parlàvem en directe, a vegades preferia callar i abraçar-te.

Però sé que tens raó quan em dius que m'enganyo. Per què  em costa tant adonar-me que m'enganyo? Ja saps la meva manera de funcionar. Això és el que tinc, doncs això és el que vull. Aquesta necessitat que tot estigui  bé, que tothom estigui content... no puc suportar que les persones que estimo no estiguin bé. I potser sóc molt egoista, però si a sobre és a causa de mi... necessito un temps, necessito apartar-me. Quan et vas començar a entristir per les meves actituds... jo continuava dient-me, dient-te que tot estava  bé, que no hi havia cap problema. No vaig saber com parlar-ne, ni com resoldre-ho. Ja sé que tinc  una feina a fer, acceptar que quan les coses no surten bé, no cal  fugir, cal aclarir-les  i parlar-les i resoldre-les.


Hi ha coses importants, que ens afecten, que voldríem millorar i la meva inconsciència no ho permet.

Voldria recordar-te unes paraules de la teva carta anterior, perquè per a mi són molt importants:

"Valents en el present i en el futur. Sabent que la claror de les mirades no s'ha apagat en cap silenci i que només hi ha un lloc per trobar-nos: l'acolliment,  el nostre  acolliment  de sempre." 

És així com vull que ens retrobem i jo desitjo tenir una mirada nova, en el gest  de cada  dia, en les quotidianitats. I estic esperançat i il·lusionat  en aquesta  nova etapa  que per  a mi comença.  L'etapa  del temps  retrobat.

Tu i jo deixarem que aquest temps retrobat ens ajudi i malgrat la idea diferent que tenim dels  sentiments, jo tinc  ganes de reinventar-me i de ser una mica  més  jo mateix. I vull repetir-te que estic molt content i molt il·lusionat que siguis a la meva vida. Espero que podrem veure'ns  molt aviat

T'estimo molt

Martí

4 comentaris:

  1. Sona molt bé el que diu, però no és a l'alçada de la Berta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això d'estar a l'alçada va com va... suposo que són moments i moments i ell vol i dol...

      Elimina
  2. "Necessito un temps, necessito apartar-me"...Potser és que jo tinc una mentalitat més simple que aquest parell, trobo que les coses quan hi ha tants dubtes i porten tan de temps intentant aclarir-se, si cadascú intenta anar pel seu cantó, almenys, no es faran mal...Penso que tan l'amistat com l'amor, no ha de representar un patiment...Un dels dos hauria de canviar molt per retrobar-se en el mateix vaixell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser llavors ja no hi hauria història... si te'n canses, noieta, no et sentis obligada a llegir-me... és una història, només és una història i tinc la impressió que et neguiteja massa.

      Elimina