divendres, 20 de gener de 2017

100 relats conjunts


Recordes aquell temps?
De màscares, de cuirasses, 
de cares tristes i de cors trencats?
Que lluny que ens queda tot, ara,
com si fos una altra vida.
Mira rere teu, tenim el mar,
i sigui plàcid o remogut, 
mai no deixa d'enviar-nos onades.
Ens diu: hi sóc, com sempre,
a cada moment, segons el moment.
Tu i jo, com aquest mar blau, 
que banya la costa d'atzur, 
sempre ens hem dit: hi sóc.
Missatges, com onades suaus
fins que la platja 
s'ha refet del temporal.




12 comentaris:

  1. El mar amb cada onada ens envia un missatge, només nosaltres el sabem desxifrar!!!

    ResponElimina
  2. uauau et superes Carme, preciós! ....per cert no coneixia aquest altre teu blog....ja tenim 24 participacions a relats conjunts i només han passat cinc dies !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja en tenim unes quantes més... gràcies Elfree!!

      Elimina
  3. Que bonic que quedi lluny el temporal. :)

    ResponElimina
  4. Un blog nou! :-)) (Bé, ja veig que va néixer el 2013, però... de fet, no el recordo)

    Val la pena fer-se l'ofès?
    Han de durar molt les males cares?
    No és molt millor deixar córrer l'aire una mica,
    respirar... somriure... disculpar...
    Fer les paus :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb les teves preguntes, has fet que canviés la paraula "ofeses" per "tristes". Perquè malgrat que una tristesa pot ser també una mica ofesa o a l'inrevés ... m'ha semblat important precisar-ho millor.
      Fer les paus... sempre és una meravella, un immillorable negoci.

      Gràcies!

      Elimina
  5. És tan important estar i ser-hi sempre tenir el convenciment que aquesta persona hi srà sempre. Bé tu sola no has d'arribar al cent Jejjjej.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso, gràcies per ser-hi!!! no he d'arribar als cent, però ajudaré tant com pugui.

      Elimina