dijous, 4 de juliol de 2013

Primer bocí d'una història





Aquesta seria l'onzena carta de Juliol que la Berta escriuria, si  és que l'escrivia.

N'havia escrit moltes més en aquests onze anys, moltíssimes, incomptables ja, des que havia deixat de guardar-les.

Però les de Juliol eren diferents. Fa molt de temps que ella va tenir la idea d'escriure una carta, perquè ell la trobés en arribar de les seves vacances. Com un regalet,  petit,  però que encomanava proximitats.

Aleshores, ell li escrivia una carta  d'Agost, per tornar-li  en forma de paraules ben buscades i ben trobades aquesta proximitat regalada.

Però, ara, la Berta pensava que aquest Juliol, no podria escriure-la, que no sabria pas què posar-hi.

Finalment va obrir el mail i va escriure només dues paraules. Amb dues en tenia prou perquè la carta complís les condicions necessàries per ser la carta de Juliol que ell potser esperava.






PD:  Això vol ser un experiment, un joc d'estiu, m'agradaria que les poquetes persones que passeu per aquí,  m'ajudéssiu a construir la història, deixant una o més preguntes als comentaris, sobre què us agradaria saber o aclarir que aquest bocí d'història no diu...   i així anar seguint dia a dia o setmana a setmana, la periodicitat no importa, una història sencera, bocí a bocí. Sempre si us ve de gust, és clar!





16 comentaris:

  1. Per què aquest any no sabia que posar-hi?
    Tal vegada perquè no feia la calor d'altres anys?
    Potser Berta tenia por a repetir-se?
    O ja no li trobava sentit?

    Ell no marxava de vacances degut a la crisi?
    I si fos ell qui, trencant el costum, escrivís la carta de Juliol?

    Un petó dolcíssim, dona bonica i juganera!
    :¬)*************

    ResponElimina
  2. Són moltes preguntes, Barbo, moltísimes gràcies per seguir la història, i a més a més de preguntes, són també suggeriments.

    Seguiré... estirant el fil que em regales. Gràcies de nou i un petonàs, poeta.

    ResponElimina
  3. M'ho pensaré i ja et diré algun a cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) t'espero doncs, no hi ha pressa... ;)

      Elimina
  4. A mi m'agradaria saber quina relació tenien entre ells i sobretot, quines van ser les dues paraules...Caram Carme, no pares, ets la creativitat amb potes...

    Gràcies per deixar-nos jugar amb tu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones preguntes, noieta, que seran respostes adequadament...

      Gràcies a tu per ser-hi sempre. Per jugar amb mi. Això per a mi té un valor incalculable... infinit.

      Elimina
  5. Cartes... vull i he d'escriure sobre el que suggereixes. Però dóna'm pistes... rastres....olors...

    Petons, dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si dir que procuraré donar-te'n o demanar-te que me'n donis tu a mi... no sé ben bé si ens hem entès...

      Elimina
  6. Em pregunto si aquestes dues paraules de la darrera carta de juliol van ser finalment enviades al seu destinatari o si només van ser escrites i prou… Crec que és un factor important, a tenir en compte per la continuació de la història.
    També preguntaria: en les cartes anteriors, qui dels dos hi deixava més la pell de l’ànima? És possible que allò que ella bastia, mot a mot, amb tota la il•lusió del mon, com una autèntica filigrana, fos més ric que el que ell li retornava? És possible que ella hi veiés, en les cartes d’ell, força més contingut del que realment tenien? O altrament, les cartes d’ell contenien tot el que ella n’esperava i potser més...?
    Potser aquesta onzena carta ha estat tan difícil perquè ja ha finalitzat el cicle vital de les cartes de juliol, però ella encara no ho ha descobert... O potser sí, potser ha estat difícil perquè ella ho té molt clar... I finalment, faltaria saber si les dues darrers paraules contenen un missatge transcendent de proximitat o d’allunyament...
    En fi, Carme, té multitud de camins oberts, el teu bocí d’història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miraré, Montse de seguir els fils que cadascun de vosaltres em doneu, per confegir una única història.

      Com t'ho diria... m'encanten les teves preguntes, són profundes i transcendents. I m'emocionen un munt. Totes i cadascuna d'elles toca punts importantíssims a desenvolupar... a veure si me'n surto.

      Gràcies, gràcies, gràcies...

      Elimina
  7. I si la relació entre ells no era la típica història amorosa possible o impossible? I si les paraules escrites tenien un interés de descoberta d'algun tipus, no necessàriament amorosa en el sentit en què ho entenem tradicionalment?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo el teu fil, també Noves Flors, serà seguit com un petit capítol més de la història... Gràcies, preciosa!!!

      Elimina
  8. La carta era un poema de dues paraules?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas si se'n podria dir poema... dues paraules és tant poc... aquest és un bon repte, Helena!!!

      Elimina
  9. Dues paraules. M'intriga saber quines dues paraules van ser. Potser dues paraules són poca cosa o potser són tan potents que no en calen més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut, Gabriel... la història continua amunt, encara que ara s'ha aturat fa uns dies... seguirà!

      Elimina