diumenge, 12 de gener de 2014

Lliris vora l'aigua

He escrit  "tornes"  de  blog  a blog.

Aquesta  és  d'un poema compartit per  altres  xarxes...





















He tornat  a caminar passes  d'altres dies, però ja no em porten als llocs d'abans.
Dels dies que hi eres, quan les hores lliscaven en la nuesa dels sentiments.
Ara ressonen dins meu, en l'espai de la teva absència.

No fa més  fred  que altres  vegades, però tremolo.
I a cops la gèlida foscor  se'm desdibuixa,
una vida per viure  no viscuda.
I una ànima, la meva del tot  mai esculpida.
..................................................................................Mònica Massó


Tornaria a caminar passes d'altres dies, si sabés com fer-les, perquè fossin ben iguals, però certament ja no ens portaran mai més als llocs d'abans.

Aquells indrets màgics, quan pensàvem que la nuesa dels sentiments  era possible, quan pensàvem que teníem els mots domesticats, per fer-nos sempre el millor servei d'apropar-nos.

Però...  no tornarem als llocs d'abans. Diuen que hi ha llocs nous per descobrir, anem-hi...

Existia, abans, una vida per inventar, una proposta per inventar-la, volíem deixar-ho tot a fora, i construir un invent només nostre, per poder reconduir-lo i millorar-lo i eixamplar-lo fins a l'infinit. Ara, la vida ja està inventada, hem atrapat en marxa el carro de les quotidianitats i les hem fet reines  de tot.  
L'amor ja no ens esculpeix l'ànima, tot just l'agombola tendrament. 
Diuen que hi ha nous llocs per esculpir ànimes, anem-hi...
.....................................................................................Carme Rosanas




8 comentaris:

  1. Sempre l'optimisme traient el nas en les situacions més tristes : "...Diuen que hi ha llocs nous per descobrir, anem-hi..." "...Diuen que hi ha nous llocs per esculpir ànimes, anem-hi..." He d'aprendre a generar aquesta resposta positiva enmig de les dificultats; llegir-te sempre m'ajuda.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si hi anirem o no, Montse, però saber que podríem anar-hi... ja és molt. Després triem. Sempre triem. Una abraçada immensa.

      Elimina
  2. Quina contemplació d'histories o vivencies.S'encomana la seva quietut i em resta la seva indiferencia.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Mentre estava llegint-lo he viatjat a un lloc nou! Molt bonic (el lloc, i el poema):)

    ResponElimina