divendres, 19 d’abril de 2019

Barqueta blanca i blava


Dia primer

Ja sé que és una barqueta petita i encara que us costarà de creure, en aquesta barqueta hi viatgen molts mariners. Molts mariners m'acompanyen en aquest viatge, encara que potser no hi són sempre tots damunt la barca. Depenent dels dies i de les escales que fem, me n'acompanyen uns o uns altres. Tots els meus mariners són molt valents. Cal molta valentia per pujar a la meva barca, encara que en Joel, un dels petits, però experts mariners, em digui que potser no podré anar molt lluny, amb una barca tan petita. Poc a poc i bona lletra, potser anirem més lluny del que ens pensem.

Vaig abandonar l'altre vaixell, que era un gran veler, potser perquè no hagués estat capaç de comanar-lo i també perquè en Joel em va dir que necessitava tenir-lo present per afavorir els somnis.

Avui, el meu mariner caçador, m'ha salvat d'una altra bestiola, com tantes altres vegades. És un mariner valent i eficaç, però excessivament xerraire i sovint em desconcentra de la meva feina. Per sort se'n va a dormir d'hora i puc, sense distraccions escriure el quadern de bitàcola.

Avui ha estat un dia tranquil.

Sembla que el mariner lesionat del genoll es troba millor i l'altre, el que està bastant malalt, manté un bon estat d'ànim i creu fermament en la seva recuperació.  Sí ell hi creu, tota la tripulació també. Endavant les atxes i els metges que el cuiden!

La tristesa més gran de totes, són els presoners. Ens va atacar un vaixell pirata, amb tota la seva crueltat i van fer una colla de presoners que encara no hem pogut alliberar. Però són nostres, els volem amb nosaltres i ens hem d'empescar la manera de rescatar-los. De moment són jutjats per l'enemic en un judici fals, injust i mentider i nosaltres estem encara en estat de xoc i massa inactius.

Però som molts i algú tindrà, un dia una bona idea... o una nit, potser. Com aquesta que ara comença. "És quan dormo que hi veig clar"  deia el mariner Foix. Tant de bo que ens passi a nosaltres. 

Bona nit, mariners. Dormim per veure-hi clar.

4 comentaris:

  1. Dormim per veure-hi clar i quan ens llevem els carcellers segueixen mantenint els ostatges tancats.
    El mariner de la pota malalta s'estalviarà que n'hi posin una de pal i així no el confondran amb els pirates lladres i mentiders.
    La barca anirà lluny, tant de bo el mariner més malalt pugui albirar tot el que es proposi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les coses canvien molt a poc a poc en aquesta travessia i els carcellers tenen pinta de no canviar mai.
      Quan un mariner escrecupera de les lesions, tots estem contents.
      I la barca anirà lluny, segur i trobarem la manera encara que sigui remant a poca velocitat.

      Suprimeix
  2. Ai els vaixells pirates si en fan de mal, sobretot perquè quan fan presoners alguns mariners, no els deixen anar fàcilment...Però segurament arribarà un dia que tot canviarà i els mariners presoners podran sortir a coberta, la llum del sol els il·luminarà i portaran la barqueta a bon port!
    Bona nit, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pels bons desitjos, M Roser, esperem que es compleixin, ens fa falta que les coses vagin canviant. Bon dia, M Roser!

      Suprimeix