divendres, 19 d’abril de 2019

En Joel i les aventures imaginades


Fa pocs dies que l'he conegut, en Joel. Només té onze anys (quasi dotze, em diria ell), però m'ha ensenyat a navegar en vaixells de joguina, com el que vaig veure en un petit poblet anomenat Hiers, penjat al sostre d'una església. Potser és una promesa d'algú agraït d'haver-se salvat dels perills de la mar. El seu vaixell, ell, el té en una vitrina de casa seva i a sota hi amaga el seu quadern de bitàcola, on hi escriu les seves aventures dins del vaixell solcant els mars  i coneixent terres llunyanes.

En Joel entén molt i molt bé que a vegades ens costi de somiar, als grans, perquè ell, que a casa seva fa de mare d'ell mateix i té massa responsabilitat per a la seva edat, ens confessa que quan tenia 10 anys somiava molt  millor que no pas ara que en té onze, quasi dotze,. Ara, li costa una mica més. 

- Joel,  jo ja soc àvia d'uns vailets espavilats com tu, en tinc 67, a mi també em costa més que quan en tenia 10.
- Però, saps, àvia? Hi ha solucions per afavorir els somnis. Si tens un vaixell, encara que sigui dins d'una vitrina, podràs somiar millor que navegues que si no en tens cap.
- Serveix un vaixell que he vist penjat al sostre d'una església?
- El pots veure sovint?
- No, és massa lluny de casa...
- Àvia, hauràs que buscar-ne un que et quedi més a prop, crec que et servirà més.
- I una barqueta que tinc en un forat que hi ha a la paret de l'escala?
- No es pot anar tan lluny, amb una barqueta... tu vols anar molt lluny?
- No, Joel, no vull anar molt lluny. Amb una barqueta i potser amb un cotxe groc, ja en tinc prou.
- Aleshores, pots tenir dos quaderns d'abord. El de la barqueta... de quin color és la teva barqueta?
- Blanca i blava.
- Àvia, tindràs dos quaderns, el de la barqueta blanca i blava i el del cotxe groc. Tens un cotxe groc? 
- Sí, i tant! En vaig dibuixar un fa pocs dies! Només el tinc dibuixat. Servirà?
- Sí que servirà! 
- Joel em pots ensenyar a escriure aquests quaderns?
- Si llegeixes el meu, ja sabràs com ho has de fer.
- Ja l'he llegit. M'ha agradat que et fessis amic de les persones més diferents del teu poble i també que busquessis un gos que corria rere un estel. 
- No l'he trobat. Crec que ja deu haver arribat a l'estel.
- Millor, doncs, si era el que ell volia.

4 comentaris:

  1. - Àvia no et fa por defallir?
    - Mai Joel. Amb la barqueta blanca i blava o amb el cotxe groc, cada dia seguim avançant.

    ResponSuprimeix
  2. M'ha encantat l'espontaneïtat i la innocència d'aquest diàleg...Als grans, els somnis a vegades ens venen una mica costa amunt. I saps, m'agradaria veure un gos empaitant un estel!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada molt escriure diàlegs! Aquest nen, protagonista del llibre que acabo de llegir, encara em fa companyia. Petonets, gràcies!

      Suprimeix