dijous, 7 de març de 2013

Encara no ho saps


Com l'aigua,   has  fet  ratlles  fosques  de  la  barca  blanca que jeu  damunt  l'embarcador.  No sabies  ben bé  com m'aproximava,  poc  a poc,   amb  els mots,  malgrat la distància.  Tu  somreies.  No sabies tampoc què em  deien els  teus  ulls  quan  brillaven intensament.  Tu  em miraves.  Et  quedaves  sempre  al marge  dels  somnis,  com qui no vol entrar-hi.  No  saps  encara quin  significat  profund sura  per  damunt  dels  teus  mots. Tu  converses.    Encara  et  duc  amb mi,  lluny  de la realitat. M'il·luminen  les  espurnetes  brillants  dels  teus ulls  i aquells  mots  d'amor que se t'escapen.  I  enyoro  el bes,  aquell  bes  que explica  sense paraules,  tota  la veritat  que  tu  et  reserves.

Torna  39 - Hi ha coses  que ignores

1 comentari:

  1. Misteriós i atractiu. A vegades els silencis poden ser molt sorollosos.

    ResponElimina