Solcant camins, estades i paisatges i saltant mots, silencis i tanques, et busco. Hi ets i no hi ets, segons bellugui i giri el cap en una direcció o en una altra. Fugint de buidors massa fondes, et busco. Remei conegut de tantes solituds, paraules com engrunes que ens haurien de recordar la tornada, però que a cops desapareixen. Els ocells afamats, que acaparen senyals, encara hi són. És tan senzill fugir, a vegades! D'altres se'm fa massa enrevessat. Però jo tossudament et busco, potser fins i tot quan ja no hauria de fer-ho. El cruel optimisme dels somnis, es nega un cop més a alliberar-me les entranyes.
Torna 43 - Et vull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada