dissabte, 9 de març de 2013

Fugida


Ara  ja saps,  que  si vols  domesticar  aquest  desig  salvatge,  que sents,  de venir  fins  a mi, m'ho has  de fer  entenedor.  Per  a mi  no  és  res  més  que  un codi  binari  d'uns  i zeros,  que  potser  tenen algun significat  que desconec.  Un codi  que em sembla  aleatori  i  que no em diu  res.  Una  absència  que s'inunda  del llenguatge  del món  també  per a mi incomprensible.  I  em perdo en aquest  laberint  de llenguatges  estranys  i imatges  deformades.   I  no sé  com canviar  aquell  impuls  de fugida  del món  i de refugi en tu,  l'amic.  Quan  s'enfosquia  el  dia  o la  nit,  et  buscava  en uns  mots  compartits  que sabia  que  tindrien resposta.  Ara  ja no puc  buscar-te.  El  refugi s'ha capgirat  i  tu te n'escapes.  Expressament  marxes i  calles  per  no  caure  en mi  i  per  poder  mantenir  els teus  dos  peus  en el món.   I  ara ja  no  ho sé,  ni ho sabré més  si en adormir-te  encara  em dus  en tu  o si has  fugit  del tot,  de les  realitats  i també  dels somnis.

Torna 41 -  La casa  del teu cos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada