diumenge, 31 de març de 2013

Matinada

Un amor invencible
per més fràgil que fos,
així el voldria.



D’ençà  que ens  descobrirem,  que m’acompanya  el  tacte  de la teva  pell  cada matinada.   Ens  vàrem reconèixer en les  paraules  i en  el gest.  I  sempre ha estat  bell  deixar que la vida  s’encomani d’aquests  moments de  la pell a  la pell  i  de la pell als llavis.  Prendrem,  tossudament,  aquest  punt de vista ,  un cop i un altre, de mirar  la vida  des  del coixí que  compartim i des dels somnis secrets.  Encara que sovint,  la vida  es  rebel·li  i no es  deixi contagiar de nosaltres.   Tornar  al coixí,  goludament  i sembrar-la  sempre  de dolces insistències.



2 comentaris:

  1. M'agrada molt el poema de dalt, complementat pel poema en prosa.

    ResponElimina
  2. A mi m'agrada més el de dalt que la prosa. :)

    ResponElimina