dijous, 19 de setembre del 2013

Fins que l'amor em deixi

Tots els continguts del retret, arraconats, omplint racons i racons, sense trobar cap desguàs on llençar-os amb seguretat. L'aire se'ns feia espès de contenir-los a penes. I alçàvem tant com podíem, els peus, per no ensopegar-hi. En silenci, evitàvem adéus i també paraules de futur. Com una escletxeta de sol que s'escola d'entre els núvols, de cop, sorgien paraules clares. Com si s'estengués un miratge d'un bell camí davant nostre, ondulat i serpentejant, de clarors garbellades entre les fulles. I després, de nou un silenci. Aquest buit que m'habita s'eixampla per laberints desconeguts. Més lluny, cada vegada, fins que l'amor ens deixi, per igual, equilibrats de nou, o potser per  primer cop,  en una balança sempre inexacta. 


Torna 61 de Filant Prim: Tots els continguts  del retret

3 comentaris:

  1. Difícils equilibris de l'amor! A vegades s'hi arriba, i és molt digne de ser viscut.

    ResponElimina
  2. Són laberints inacabables, els dels retrets, un començar i acabar i tornar a començar i acabar per empudegar-ho tot a cada nova envestida. De tant en tant, però, és veritat, hi ha miracles. De tant en tant, només molt de tant en tant...

    Gràcies Carme per visitar i comentar La rialla eixa del Riu Sec. Sempre seràs benvinguda :)

    Salut!

    ResponElimina
  3. Som camins molt empedregats on trobes branques caigudes dels arbres que et barren el pas.Però també hi trobes racons de fonts d'aigua clara on la mirada troba a ilusionar-se de nou.

    Una abraçada!!

    ResponElimina