dilluns, 3 de juny de 2013

Glicina blanca


Te'n vas  tan lentament,  com de puntetes,  girant  el cap  de tant  en tant,  fent-me   un senyal, com si  volguessis  marxar i  fer-me  creure, al mateix  temps,  que no marxes. La  teva  presència,  la vols  lleugera  com  aquests  penjolls  de  glicina  blanca,  quasi  eteris,  però que van perfumant,  no obstant,  l'aire  que  els  envolta.  Si  les  belluga  el vent,  l'olor  s'escampa  i arriba  més  lluny. Arriba també  fins a mi.  Fas  volar  paraules,  però l'essencial  se escapa d'aquest  vol,  com  si ho hagués robat,  sense  voler-ho,  un cop  d'aire.  Queden els  fets tristament  dispersos,  volant  davant  dels meus  ulls.  Gronxant-se  amb  una malenconia que durarà  mentre  hi hagi un sol pètal  que resisteixi  la força  del temps  i el pas dels  vents.

8 comentaris:

  1. Mira-ho d'una altra manera. Quin doll d'aigua a la font! (com diria Salvat-Papasseit), que és el que m'ha vingut al cap en veure la cataracta de les glicines, un doll que t'acompanyarà per endolcir-te la malenconia.

    ResponElimina
  2. Quin doll d'aigua a la font! És una expressió ben adequada, Noves Flors. Per aquesta glicina preciosa i també per la metàfora que s'hi amaga. Gràcies!

    ResponElimina
  3. L'essencial i l'accessori en forma de l'olor de glicina. Però que també perdura una bona mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'olor perdura, sí, una olor boníssima!!!

      Elimina
  4. Si marxa, millor que faci aquest airet que porta el seu perfum, i que es confon amb el de les flors...I si pot ser que, t'arribin també les paraules.
    La malenconia, serà el llaç que lligarà les paraules perfumades i s'anirà desfent a mida que passi el temps i aquests fets dispersos es marceixin, com els pètals de les glicines...Blanques, liles, o del color dels sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens queda alguna cosa de tothom que hem estimat. I sempre hem de procurar que ens quedin les bones.

      Elimina
  5. M'agrada molt el final, "mentre quedi un sol pètal", mentre quedi un sol mot per evocar aquesta melangia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, Sílvia, ho llegeixes molt i molt bé!

      Elimina