dimarts, 18 de juny de 2013

Ram rosa



Aquesta història  havia  de ser com un ram,  on els  colors  es  combinen i es comparteixen els uns  als  altres.  Compartir  somriures  i si calia  també  tristeses,  però  res  no ha sortit  com  pensàvem  o com  volíem.  Tot ha estat  molt  més  amarat de les  convencions  més habituals.   Però  finalment  tampoc  importa  massa,   només importa adaptar-nos  a la vida,  tal com  és  i  a les  persones  tal com són  i gaudir  si cal  dels  petits  instants  buscats  o regalats...  autèntics  o  obligats com si fossin  aquell  fil que no es  trenca,  i somiarem  perquè que no es  trenqui,  tot  i  que  la  realitat  s'entossudeix  a  trencar-lo  cada dia.  Com  la  sinceritat  perduda.

7 comentaris:

  1. La sinceritat es pot perdre a la vida, mai en l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intento no perdre-la enlloc, però a vegades es difícil...

      Elimina
  2. La foto és del Temps de Flors.
    Reconec el racó. La taula de marbre. Al davant un jardí. Un pati interior al Call.
    Aquella màgia inesperada.
    Com podria ser la vida.

    Tot de moments màgics, inesperats, sobtats... Que ens fan recobrar l'alè perdut en els entrebancs diaris. En la monotonia que ens acotxa.

    La sinceritat sempre és a la mirada. Allà la pots trobar o no.

    Un petó ben dolç, Carme am una bossa plena d'abraçades enormes.

    :¬)**********

    ResponElimina
  3. Sé que el reconeixes, Barbo, qualsevol persona que s'hagi passejat pel temps de flors tantes vegades com tu, el reconeixeria. Jo també, a qualsevol foto, l'he dibuixat i l'he pintat... la taula de marbre, aixoplugada dins d'una volta de la paret de la casa, amb el gerro de vidre i un ram simple, senzill, bonic, res a veure amb els altres muntatges. Tot de cop un petit detall que enamora.

    No sé què se n'ha fet dels moments màgics... crec que ja me'ls vaig gastar tots... malgastadora que sóc!

    Una abraçada immensa, poeta.

    ResponElimina
  4. Adaptar-nos a la vida... avui la veig una mica Darwiniana, tot i que amb més sentiment, això sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin remei... senyor Strike, quin remei...

      Elimina
  5. Totes aquestes flors conviuen al ram en harmonia...Segurament unes fan més olor i d'altres es fan admirar.
    Segurament ens cal adaptar-nos a la vida, però les persones també es poden adaptar a nosaltres...La sinceritat l'hauríem de recuperar, fa la convivència més agradable.

    ResponElimina