dimarts, 11 de juny de 2013

De prop


T'he  mirat de  prop,  i t'he  vist  molt  diferent.  La imatge  que tenia  de tu  ha canviat.  No sé  si  ets  tu  o són els meus  ulls,  o les  dues  coses  sumades.  He  buscat  i he  buscat en tu, fins  al final,  aquell que jo coneixia,  però finalment,  ja he  vist  que  no,  que no hi era.  En el seu lloc  hi  ets  tu.  Amic  i desconegut a la vegada.  I no,  hi ha coses  que jo no puc  confiar mai a un desconegut.  Per tant  reculo:  tornaré  a mirar-te  de lluny,  i  miraré de no intervenir  gaire  mentre  durin  aquests  passos  que  faig  sense  mirar  enrere...  reculo de cara  a tu.  No tancaré la porta,  ni em giraré  d'esquena.  Però  recularé, mentre  busco  la  distància  adequada per a nosaltres.  I m'aturaré  quan sigui  en el meu lloc, per  ser-hi  sempre,  per  si et cal una resposta.   Per  si  vols  aprendre  què  són complicitats,  de les  de veritat. Però  jo ja no faré  més  preguntes, ni més  propostes.  M'esperaré  a  saber  si  realment  hi ets  sempre, com dius,  i sobretot  fins a saber  què en  vols  fer  d'aquesta  presència.    

6 comentaris:

  1. Imatge i text s'acompanyen molt bé. "Amic i desconegut a la vegada", flors i peces de ceràmica. M'agrada la idea de "recular de cara a tu".

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els mots i les metàfores donen solucions reals o les expliquen i les fan entenedores. M'alegro que t'agradi la idea. A mi em serveix.

      Elimina
  2. A mi també m'agrada això de r"ecular de cara a tu", em fa l'efecte que uneix seny i sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, seny sense deixar de banda els sentiments.

      Elimina
  3. Les coses i les persones canvien, segons com les mires...I de vegades no cal fer preguntes, perquè no hi ha respostes, només cal anar mirant el curs dels esdeveniments...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sempre hi ha respostes... però dec estar equivocada, segur perquè sovint no les trobo.

      Elimina