dimarts, 4 de juny del 2013

La palidesa del rosa

 

S'ha tornat  pàl·lida  la vida,  que  abans tenia  tots  els  colors. I sé  que només  jo tinc  la paleta  per  repintar-la.  Se'm  dilueixen els  colors,  que  em semblaven potents, i al primer  traç  ja  han perdut  la força.  Agafo  els  tubs  de pintura  i omplo de  nou  la  paleta.  He  d'aprendre  com evitar  que se m'inundin d'aigua,  vinguda  de  pluges  i tempestes  i  se m'aigualeixin de nou.

8 comentaris:

  1. Els colors continguts són macos, els forts també. Oscilem entre tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oscil·lem sempre, Helena, sempre, encara que a temporades no ens ho sembli.

      Elimina
  2. Hi ha èpoques de tots els colors, m'agraden la pintures que ho reflecteixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I moments de tots colors, fins i tot dins d'una mateix a època!

      Elimina
  3. La vida ja ho té això, de vegades, passa de brillant a una mica descolorida. Però si tenim les eines per tornar a repintar els colors, som afortunats, només cal que ens ho proposem. La nostra voluntat, evitarà el seu deteriorament...

    ResponElimina
  4. M'he pintat de roig, per encomanar força a la pal·lidesa de les teues flors. (Als cercles de Google+)

    ResponElimina