dijous, 29 de gener del 2015

Dotzena nit

Estimat amic,

Hi ha tantes coses per parlar i tan diverses i variades que mai no ens falta un motiu o altre per posar-nos en contacte...

Saps posar aquell punt de transcendència o d'importància als temes més quotidians. Bé, potser transcendència és una paraula massa grossa i no t'hi reconeixeràs, però ho diré d'una altra manera: Saps posar els teus sentiments i la teva manera de viure o de veure cada cosa, en els teus comentaris o en les teves explicacions i aleshores parles un llenguatge que jo entenc molt bé.  Jo, també, davant de cada cosa,  la interioritzo i l'explico des de dins. I les converses flueixen sense esforç.

Podem parlar de independència i hi posem la il·lusió que ens fa sentir el fet  de tenir-la prop, o la desil·lusió de les actuacions dels nostres polítics. Parlem de música, bé, tu parles de música, la comparteixes i expliques els teus lligams personals amb les cançons, o allò que et fa pensar o sentir una lletra.

I hi ha una cosa que valoro molt, que és el fluir de la nostra conversa. No queden racons oblidats. Les respostes s'enllacen amb naturalitat i delicadesa. Com si trenéssim converses i quedessin totes connectades d'una manera o altra.

La il·lusió de compartir,  l'interès de saber, de conèixer, formen part d'una dinàmica quotidiana, simple, senzilla, sense cap complicació i que no necessita cap aclariment ni precisió.

Potser algú ens podria dir que compartim coses petites i quotidianes i algú altre s'estranyaria que m'hi trobés bé, rebel com sóc, en aquest tema. Si són petites ni tan sols ho semblen,  creixen  i aixopluguen,  com un gran castanyer d'índies que ha florit abundosament.

Una abraçada

Berta





3 comentaris:

  1. Doncs quina enveja, aquest castanyer d'índies!

    ResponElimina
  2. Les branques del castanyer es gronxen al compàs d'un valset innocent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona frase, que podria perfectament acabar elmtext, la carts. Gràcies, Xavier!

      Elimina