dimarts, 6 de gener del 2015

Primera nit


Se n'havia anat a dormir decidida a llegir allò que escriuria ella mateixa l'endemà, o així que pogués.  Va buscar tal com s'havia proposat aquella sensació. En tenia ganes de retrobar-la, perquè era molt agradable.  Era plàcida sí, però també molt més que això, era de nou potent, com si en paraules es pogués inventar la vida, la vida real, la que passarà demà, dema passat, la setmana que ve... 

Es va posar en posició de dormir, però estava desvetllada i per això era un bon moment per a llegir. 

Va veure el títol del seu arxiu de word, el primer: 


Totes les cares de l'amistat

Un dia, dalt d'un cim vaig veure una fita a terra. Era gairebé un cub, de color gris, com de ciment. Des d'on el veia jo, tenia una cara pintada amb un gargot de color blau. Des d'on eres tu, veies una cara pintada amb un gargot de color verd. I si canviàvem de perspectiva, el gargot canviava de color. Però a la cara de sobre no hi havia gargot i a la de sota, empotrada a terra segur que tampoc.

Vam comparar el cub de diferents cares amb l'amistat. No ens podíem quedar amb una de sola, si volíem veure-la sencera.

La meva cara de l'amistat, la que jo conec des de sempre se'n diu "ser-hi". Qui sap si, durant tant de temps havia valorat tant aquesta cara, que oblidava que n'hi havia d'altres.

M'agrada ser-hi, tot i que com més rica sóc en amics, se'm fa més difícil ser a tot arreu. Malgrat tot continuo valorant aquesta seguretat, aquesta complicitat especial de saber ser-hi.

Per ser-hi, cal donar una prioritat especial a aquesta actitud. I crec que aquesta prioritat la porto posada sempre.

Quina és la cara de l'amistat que m'ensenyen els meus amics?
Quines són les cares de l'amistat que jo m'oblido de veure?






4 comentaris:

  1. La cara de l'amistat, la que a mi m'agrada també és "ser-hi".
    De vegades, tinc dificutats per saber veure i entendre les altres cares del "ser-hi" que no sempre es corresponen amb els meus desitjos (o potser seria més exacte si parlés de les meves necessitats).
    L'amistat proporciona una seguretat que poques més l'igualen a la vida.
    A voltes el feed-back el percebem en desequilibri, però tal volta sigui la nostra percepció. O no.
    Sigui com sigui, és una meravella de la que en cal tenir molta cura perquè és l'aliment nodridor de la nostra ànima.
    Per una nit màgica, de nou. I amb la meva amistat sense condicions.
    Una abraçadeta...;)

    ResponElimina
  2. "Ser-hi", jo pensava que la Berta hauria de definir millor què vol dir quan diu ser-hi, però no se n'ha sortit pas. Crec que tots els amics i amigues que he tingut i que tinc han valorat el ser-hi, però no tots l'entenem de la mateixa manera.

    Els desequilibris entre les necessitats dels amics, són inevitables. Crec jo... A veure què diu la Berta, aquesta nit. No hi dues necessitats iguals.

    Però sé que per a tu és tan important com per a mi "ser-hi" i també sé que tu tens consciencia del temps que passa... Per això ens acompanyem bé, malgrat tot, malgrat la manca de temps...o de coincidència.

    Hi ha qui l'entén com una mena de "saber" que hi som i que existim, amb poca necessitat d'explicitar-ho. Hi ha amics, que veuen els buits i els silencis, gairebé com si no existíssin... Hi ha moltes persones per les quals sembla que el temps no passi, encara que en passi molt. Això sovint és bo, és aquesta seguretat que malgrat tot, malgrat el temps l'amistat continua. I a mi també m'agrada que sigui així. Però la diferència de cara o de punt de vista seria que jo tinc una consciència molt clara del temps passat, i sé que ha passat i altres persones semblen no tenir-la, simplement aquest temps no existeix. Bé existeix per les seves altres coses però no per l'amistat, aquesta concreta. Per a mi existeix i conté un munt de coses: desitjos, pensaments, silencis, records, enyorances i també, a vegades i en el millor dels casos, seguretats...

    Abraçadetes d'amistat i de seguretat...

    ResponElimina
  3. A vegades és molt superior l'amistat a l'amor. A mi m'agrada sentir-me feliç de ser en presència de l'altra persona, només per això i prou. I per les trobades d'amistat, que són com les de la creativitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo dec ser més necessitada o exigent, però amb la presència no en tinc prou. M'agrada conèixer l'altra persona, saber què pensa, què sent, què li passa... Sempre que l'altre vulgui dir -ho clar!

      M'agrada la comparació amistat -creativitat. Jo també tinc aquests dos conceptes molt relacionats.

      Elimina