dissabte, 23 de març del 2013

He estimat molt

Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Miquel Martí i Pol

Mai  no em va captivar aquest  títol  que  empres: "Digues que m'estimes,  encara que sigui  mentida!", tot  i que  vaig  llegir-me  tot  el llibre.  He estimat  molt  i estimo molt, encara.  No  m'importa  estimar amb to  melangiós,  ni veure cap  mirada  d'espant  al fons  dels  ulls,  ni trobar núvols de confusió  en pronunciar  aquestes  paraules  sagrades.  Puc  estimar  amb moltes càrregues  afegides,  damunt  de derrotes  antigues,  de ferides  per  cicatritzar,  però, sempre,  cal que tot  sigui de veritat. I  estimo  totes  les  hores  del  dia  mentre feinejo  amb  cossis  i  cassons,   t'estimo  mentre  somio  tot  allò  que  vam  ser un dia  i mentre  sento que  tantes coses s'han perdut. T'estimo en els  mots  que  compartim   obertament.  T'estimo  en la claredat  de la  mirada  neta.  T'estimo  quan  les  llàgrimes  m'han enterbolit el món  i també  quan em tornen els  somriures.  I  t'estimava  en aquella  pregunta que  ja  volia  fer  camí  cap als  somriures  i deixar  de  banda  errors  i tristeses. Què  vols dir  quan dius  que m'estimes?

Torna 50 - Digues-m'ho

4 comentaris:

  1. Els poetes no volen dir, diuen. Quan dius que estimes has de dir com, en tot cas, si ets poeta.

    Es llegeix i rellegeix com un caramel, aquesta entrada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Helena!!! Això del caramel m'afalaga, llaminera com sóc! :)

    ResponElimina
  3. "Vull dir que et sé.
    I que et respiro.
    I que la meva pell te memòria de la teva.

    Vull dir que el somni crida el silenci
    que ens allunya.

    Vull dir, dir-te,
    que sols es perd el que s'oblida,
    i jo no puc oblidar el teu gest,
    la teva boca,
    les teves paraules.

    Vull dir, dir-te doncs,
    que t'estimo pel pur plaer
    d'estimar-te.
    Per la sorpresa de trobar-te
    entre llàgrimes o riures.

    Tu, simplement tu,
    ets la raó principal
    per estimar-te."


    mmmmmmmhhhh! Ara no sé si m'he passat tres pobles. Però venia de llegir la xiqueta i m'has sortit així.
    Un comentari "de poeta" X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDD
    (o de gamberru...)

    Petonets dolcíssims carinyo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que tots els poetes són gamberrus de mena... o gairebé tots!

      En tot cas és una bona descripció, "si ets poeta has de dir com..." diu l'Helena. Ho dius i ho dius molt bé...

      Ja us he llegit a ca la xiqueta... m'heu ben entendrit... tots dos.

      Petonassos, poeta.

      Elimina