.JPG)
.JPG)
Fotos ofertes en exclusiva per Fanal Blau
Viatgem en la nit, viatgem de cor i de mots. Ens creuem paraules que deixen esteles lluminoses que s'apaguen molt poc a poc... romanen a l'aire com els deixants d'avió. I es desfan lentament tornant-se núvols.
Barregem els mots i els sentiments llançant-los enllà de nosaltres i barrejant-los els uns amb els altres com els estams s'alliberen i es creuen desordenats i inevitables quan s'obren els pètals.
Viatgen tristeses i llàgrimes, viatgen consols i companyies, viatja l'amor i els besos, viatgen somriures i bons desitjos.
M'escolto, ran de la mitja nit, amb els estams que em tatuen l'ànima, i us porto dins, tot el que m'heu explicat i tot el que heu callat o heu només suggerit... tatuatges tristos, o somriures, essencials i compartits en la tendresa.
És una joia que s'entrecreuen els estams.
ResponEliminaUna joia, fins i tot quan els estams duen tristesa... ser-hi, només, ja és una joia.
EliminaL'aire n'és ple de sentiments, tristos i alegres, que tots plegats hem sentit i viscut i mentre volen, comparteixen les seves vivències, i s'alliberen en forma de llum d'estels, que podem recuperar i potser amb el temps, les llàgrimes tindran un lleuger somriure...
ResponEliminaComunicar-nos i compartir... sempre acaba fent somriure...
EliminaLes fotografies, fetes des del mòbil fa un parell o tres de setmanes em sembla recordar...no fan justícia amb les teves paraules. Estan desenfocades i no tenen bona resolució. Però em quedo, sense cap mena de dubte, amb les teves paraules i els estams.
ResponEliminaAquesta bonica manera d'estam-par un viatge.
Amb el garbuix de la tristesa inmensa, i el consol de la companyonia propera, amb la calma que encara no sé trobar però que perseveraré en trobar-la, no puc més que dir-te que el ventet que bufa, de vegades serè, d'altres tramuntanat, sempre duu un xiulet amorós i còmplice de la teva presència.
Com que tinc el cap que encara no rutlla...potser m'he embolicat. Només volia donar-te les gràcies.
Una abraçada, Carme.
Però a mi em van encantar aquests estams que semblen esclatar en obrir-se els pètals i que són escabellats i desendreçats, però forts i decidits, com les emocions. Per això els he concedit el títol del post.
EliminaEl cap et rutlla prou per jugar amb les paraules i estam-par somriures en els meus viatges.
Una abraçada immensa, estimada.