diumenge, 26 de maig de 2013

Escabellades

Tinc  les paraules  escabellades,  esbarriades  i  ja no sé  quins  són,  amor,  aquells  mots  que  et desvetllarien el desig,  el  desig  de  la pell a  la pell  i  el desig  d'altres  mots  que  ens acaronessin  en la distància  com  ens  acaronem amb  les  mans  i els dits  en ser  a prop.

Podrien ser  somnis  fets  paraules o potser  records,  o  qui sap  si  projectes  incerts  o  descriure només un sol gest o aquell  bes  que  s'allarga  humit i  dibuixa  camins  infinits sobre la teva  pell.


9 comentaris:

  1. "Cap mot com el somriure
    del teu esguard quan,
    amb tendresa infinita,
    em regales vida
    amb la teva pell.

    Cap mot com el silenci
    de la carícia,
    sempre com un primer cop,
    dels sexes
    mentre els llavis es dibuixen,
    àvids,
    totes les músiques de l'amor."



    (Carme... provoques el gamberru.. X¬D)
    petonets dolcíssims, nina estimada :¬)****

    ResponElimina
  2. Aiix!! Que he esborrat mig comentari...
    Que volia dir que amb aquests post tan trasbalsadors, despertes el gamberru que hi ha en mi, i se m'atura la neurona, i t'escric aquestes coses tan pujades de to...

    Si et molesta o no ho trobes adient... Ho elimines sense cap recança. Al cap i la fi, tinc tres "cases" ho dir poca-vergonyades com aquestes.
    De debò.. Si no et fa el pes... fora!

    Petonet dolç, dolç, dolç carinyo... ;¬)**

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbo, com vols que esborri un poema com aquest? Ja saps que m'encanten els diàlegs poètics i aquest n'és un de ben engrescador...

      Gràcies per deixar-lo aquí, és un poema preciós.

      Petonet dolç, gamberru!!! :D

      Elimina
  3. Les paraules escabellades tenen molt d'encant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sí, tens raó, però s'ha de saber apreciar!!!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Ui, Noves flors, potser massa i tot, que ja no tinc una edat gens primaveral!!! :) he, he, he...

      Elimina
  5. He trobat el teu jardí gràcies al premi de l'Helena. Felicitats per aquest blog tan florit, hi vindré sovint a olorar la teva poesia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un blog que va començar amb un objectiu molt concret i després va haver de canviar de rumb... benvinguda a la casa de les flors, Sílvia!

      Olorar la poesia, també és una sinestèsia, no? :D

      Elimina