dimecres, 1 de maig de 2013

Clavells



No sé  per què, quan tot semblava  més malmès  i desendreçat,  i  quan l'impuls  era  recollir-ho  tot  i fora,  inadvertidament,  ara  creixen  els clavells  més  bonics,  en indrets  inesperats. 

Em sorprèn que per  a  tu,  tot  sigui fàcilment esperable. Res  no et sorprèn. Ni el desordre,  que  feies  com si no  hi fos,  ni aquests  clavells  que  em retornen l'esperança,  malgrat  que  els rebo  com una sorpresa  fora de temps.  El teu temps  que passa tan ràpid  i ple,  dóna  un ritme  lent  a les  nostres  coses. Les  teves  respostes,  o  simplement les  teves impressions  arriben  amb  dos  viatges  de retard... però no hi fa res,  els  clavells  alcen el cap  ufanosos  i jo  me'n sorprenc i  en bec  la bellesa.

8 comentaris:

  1. Arriba dos viatges tard però potser veu coses que tu no has vist i, en arribar les comparteix amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si veu coses que jo no he vist, em sorprendrà molt i molt positivament!!! És un comentari esperançador, el teu, Maria, no sé si molt realista, però, per què no?

      Elimina
  2. …i, a més, ja ho deia el Llach… "tinc un clavell per tu"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "que m'han dit que tens pena al cor, i tristesa als ulls"... :D

      Que maco que seria que a la vida passés com a les cançons...

      Elimina
  3. Els clavells tenen quelcòm màgic i preciós, potser per la seva simplesa o per la seva extremada complexitat... tot depèn dels ulls que els mirin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ho tenen, com gairebé totes les flors...

      Elimina
  4. Si fas veure que no t'has adonat d'una actitud negativa, seràs tractada molt positivament després, o alguna cosa així deia Pla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, bé, potser, més aviat segur que sí, però Pla era home... ;) i a mi m'agrada més poder parlar les coses... :D

      Elimina