diumenge, 5 de maig de 2013

Papallones a la flor de l'escabiosa




Com  una papallona de colors  torrats  i taques  brunes,  passejo  per  les  flors,  tot esperant com ella,  un moment  per  compartir-la...


Sovint no  hi ets,  i m'alleugereix,  aleshores,  no haver  collit  la flor  per  oferir-te-la.  Potser m'avergonyiria haver-ho  fet  i no tenir  a  qui donar-la. 

No serà teva,  ni tampoc meva,  finalment, una flor,  només és  una  flor. I  té  el seu petit  lloc,  insignificant,  i també  el seu rol: captivar papallones.

Torno a volar, amb les  ales  un xic  malmeses.

5 comentaris:

  1. Les fas tu aquestes fotografies? S'escauen al lirisme de les paraules. Hi ha un haiku que diu alguna cosa com "pena collir la flor, pena deixar-la".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes sí que són fetes per mi. No domino gaire el tema fotos ni tinc cap màquina bona, però ho vaig intentant, en llenço mil i n'aprofito dues! :)

      Aquest sentiment de l'haikú que tu dius és ben bé el que tinc jo, sempre, amb les flors i també amb altes coses, més inaccessibles que les flors.

      Elimina
  2. Moments efímers de flor i papallona, però quan coincideixen, esclat de goig.

    (Semblem un trio, Helena, tu i jo. Aquesta nova -i deliciosa casa teua- és com un lloc tàcit per a una breu tertúlia :)

    ResponElimina
  3. Esclat de goig, quan compartim, noves Flors, tens raó!!!

    Semblem un trio... :) he, he, he... hi ha sensacions i sentiments que a vegades són difícils d'explicar. Tant m'agrada tenir un munt de comentaris als Moments, com tenir aquesta petita tertúlia aquí en petit comitè...

    ResponElimina
  4. I les dues coses... doncs ja és genial!!!

    ResponElimina