dijous, 16 de maig de 2013

Somriures blancs


No,  no s'han espantat  de cap fred  que  vingui  de dins,   ni de  cap pluja  de llàgrimes,  les  flors  blanques  del gessamí,  han brollat somrients i han sabut  enllaçar  les  seves veus  amb calidesa.  Sempre  hi ha  retorn.  Ara  l'una,  ara  l'altra,  s'han anat  obrint,  com els mots  quan flueixen...  com els  mots  quan s'enllacen.  I  ha quedat  trenada la xarxa,  xarxa  de flors,  xarxa de mots  i de somriures.

3 comentaris:

  1. M'agrada molt la imatge de "com els mots quan flueixen... com els mots quan s'enllacen".

    ResponElimina
  2. Aquesta xarxa trenada de somriures, de mots, de flors de gessamí s'adiu més amb el que pot fer-me sentir bé (parle de mi, cadascú és un món, com se sol dir) que no els colors estridents, que enlluernen i no produeixen caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi també em fa sentir bé, aquesta xarxa...

      Elimina