dissabte, 11 de maig de 2013

Geranis


























Vaig  arrelar  en tu,  com un gerani arrela en la terra  sense  pensar  si és  en un test  o en un gerro,  sense  saber  si  podrà  quedar-s'hi  ni  si tindrà  prou espai.  Vaig  arrelar  en tu,  que eres  tan  a prop  i que  rebies  amb  els  millors  somriures  les  meves  arrels.  Vaig  arrelar  en tu  perquè  la teva  terra  em va semblar  fèrtil  i  jo  podria  produir  les  millors  flors.   

Encara,  ara,  després  dels  anys,  tinc  el meu petit  espai  en tu  i  et vessaré  penjolls  de flors.


4 comentaris:

  1. Les arrels perduren i fan flor en la poesia.

    ResponElimina
  2. El gerani no és una planta arrogant, però dins la seua modèstia, o precisament per això, no mira on creix, n'hi ha prou que li oferesquen terra, és igual que siga un test, un gerro, una jardinera, sempre ho agraeix amb flors, i amb un perfum asprenc que m'encanta. Talment tu, que bé floreixes en tants jardins i cossiols, si més no en els bloguers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva interpretació, Noves Flors, gràcies, guapa!

      Elimina