dilluns, 27 de maig de 2013

Flors de castanyer

Va  ser un dia  delicat,  amb  un aspecte  una mica exòtic,  encara  que  tot era prou habitual  i casolà   al mateix  temps,  com aquestes  flors  del castanyer,  que  cada  any  floreixen  amb  grans  ramells  que  pugen en vertical cap al cel,  però  quan les  mires  de  prop tenen formes  i colors  inesperats.  

I tu no ho sabies,  tu no sabies  pas  com aniria  aquella  trobada,  imaginaves  entrebancs  o  timideses  o  algun bloqueig  inexplicable  que  aturés  allò  que  per  a mi era  inevitable.  Però cap de les  teves temences   no  va succeir. 

Va ser  que sí,  que les  paraules  que  ens havíem dit  prèviament  havien fet  camí  en  nosaltres, el mateix  camí  que  ens duia  al mateix  lloc.  I ens vam trobar allà,  on volíem  que els  mots  es  fessin realitat.

I mai no  havia  viatjat abans dins  d'un xiuxiueig  que  feia  de núvol  i s'enlairava  cel  enllà.  I mai més  no he  tornat  a viatjar-hi.  Deu ser  per    això  que  encara  ara,  després  dels  anys,  m'agrada  passejar-me  pel  record  d'aquell  instant.

I  vam perdre  de  vista  els detalls  de les  flors, però vam poder  veure  l'arbre  sencer,  com l'amor.




10 comentaris:

  1. M'ha captivat el símil d'aquesta trobada amb les flors de castanyer, que vistes de prop tenen colors inesperats. És bonic de poder associar un record a una flor i també veure l'arbre sencer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre penso que hauríem de poder recordar els petits detalls de la vida i dels moments que ens interessen, però al llarg del temps acabem per recordar només els arbres sencers, sense haver mirat prou les fulles ni les flors. Gràcies, Silvia, bonica!

      Elimina
  2. …i va valdre la pena perquè l'arbre sencer és una meravella, com l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic que és, oi? Em va enamorar, tot ell...

      Elimina
  3. Hi ha records que perduren tant com l'amor. Hi ha amors que perduren en el record.
    Impressionant i continguda alhora, aquesta entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, m'afalaga que la trobis impressionant.

      Elimina
  4. Carme, no sé com, acabo de descobrir aquest bloc teu, amb aquest aroma delicat de les flors...
    Penso que ha de ser molt bonic, "viatjar dins d'un xiuxiueig, que fa de núvol i s' enlaire cel enllà"! i amb el temps, et pots passejar per aquest record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M Roser, aquest blog és un blog reciclat. Abans es deia "Les tornes i els reflexos" perquè va néixer amb una funció molt concreta, que era respondre a uns escrits d'un altre blog que sempre em feien rumiar i sobretot sentir emocions. Jo entrava en la història i la seguia, o no entrava en la història i en feia una altra de paral·lela o que hi tingués alguna relació. Vaig gaudir molt fent-ho i vaig aprendre una mica més a escriure.

      Quan aquests posts de l'altre blog es van acabar, jo vaig canviar el títol i l'estil i també la manera d'escriure i el vaig seguir. No esperava tenir gaires lectors, perquè no n'he fet, ni en faré cap publicitat, però mica en mica hi ha gent que s'hi va acostant.

      Elimina
    2. Espero que no t'importi que hagi envaït el teu jardí, que a mi les flors m'agraden molt...

      Elimina
    3. Per descomptat que no, M Roser, al contrari.

      Elimina