dijous, 6 de juny del 2013

lilà


Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                            envejosa
                                             a les roses:

Joan Salvat Papasseit

No saps  pas  com necessitava  una bona conversa  com aquesta,  fresca,  d'esclat  de  petites  flors,  potser  repetint-la uns  quants  cops,  no pas  de continguts,  sinó  de formes, podria fins i tot  recuperar  la  meva  confiança   de sempre (ara  absolutament  perduda)   en les paraules  i en els  diàlegs.  Ha estat  una conversa com un brot  de lilà,   ple  de minúscules  poncelletes,    que dins  duien  pensaments,  idees,  paraules,    que s'anaven obrint.  I  anaven obrint  horitzons,  assenyalant  múltiples possibilitats  de  cada  acció,  de cada  pensament,  de cada  punt  de vista.  Quina  placidesa  i quina  calma  que  transmetíem,  avui,  al nostre  entorn!  I  m'agradaria   explicar-te,  també,  que  m'ha  passat  una  cosa  molt  estimada  per  a  mi,  molt  meva,  molt  arrelada  en mi  i que feia  dies  que no  em passava:   avui  saps?  he tornat  a somriure  sola,  mentre  caminava  i mentre  anava  fent  feines  diverses.  Somreia  sola,  pensant  en el  dia  d'avui.  El  dia  d'avui,  el dia que m'ha  tornat  el somriure  privat, sense  cap objectiu  exterior,  només  un somriure  de  reconeixement,   un somriure de petites felicitats:  íntimes  constatacions  de  bellesa.

12 comentaris:

  1. Ha brotat un somriure de lilà, és un moment preciós, sobretot quan fa temps que no surt de dins i te n'adones i no saps com fer-ho perquè torni a créixer. Sort que, com les flors, sempre en néixen de nous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, Sílvia, surten sense ni adonar-te'n i a vegades no saps pas com fer-ho perquè tornin. Però sempre amb la confiança que en naixeran de nous.

      Elimina
  2. Tot es pot veure de més d'un costat, me n'adono. Diuen que riure sol fa boig, però el que expliqueu entre tu i la Sílvia no m'ho sembla pas, és molt líric i bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és riure, és somriure. Somriure perquè el que sents a dins (encara que estiguis sol) et fa sentit bé i feliç i els llavis s'eixamplen. No sé imaginar-me la felicitat sense un somriure quasi permanent.

      Elimina
  3. M'alegre molt de llegir que avui somreies (em tenies una mica preocupada) i constataves petites felicitats. Com deia Salvat-Papasseit, perquè has vingut han florit els lilàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar en Salvat Papasseit mentre escrivia i finalment em vaig oblidar de posar-lo de citació d'encapçalament. Ara m'ha fet molt a gràcia que finalment hagi sortit igualment. L'afegeixo. Gràcies.

      Elimina
  4. És molt divertit somriure sol. O riure!
    A mi em passa de vegades. M'explico algun acudit que no sé i em faig gràcia...

    Tot i que també podria ser per la vessant gamberra que tinc... Mmmmmmhhhh! No ho sabria dir.

    Però si és cert que les bones converses, i no fa falta que siguin de temes profunds, poden ser sobre alguna cosa lleugera com Kieerkeegaard (mai sé quina és la vocal repetida d'aquest home!), poden donar molt de si. O de no. Que tot depèn.

    Tal vegada és el moment. La situació. La humitat relativa del aire. L'ombra quan caminem.

    Que res. Que està molt bé que somriguis. Que prou tonteries ens envolten perquè perdem el somriure.
    O sigui que, ja ho saps.
    Mínim un cada 3 hores. No té contraindicacions.

    Cuida't bonica. Somriu
    Una bosseta de petons dolços
    :¬)**************

    ResponElimina
    Respostes
    1. També es pot riure sol, si recordes una cosa que t'ha fet riure molt, a vegades rius, però això ja no em passa gaire. Somriure estant sola, a èpoques llargues em sortia molt sovint sense ni adonar-me'n que hom feia... ara fa dies que em costava, ha estat un retrobament fantàstic.

      No estic segura que Kierkegaard faci riure molt, però en fi per filosofar, el que calgui! :DDD (crec que és la a que es repeteix... ;)

      Somriu tu també, Barbo, una abraçada tendra per a tu.

      Elimina
  5. Una conversa molt bonica inspirada pel perfum d'aquesta flor i que s'ha anat tornant més fluïda a mesura que esclataven les petites poncelles del lilà...
    M'agrada aquest somriure de petites felicitats...I jo dec estar com un llum , ja que sovint somric sola, quan penso en algun sentiment amable o em passen petites coses que m'alegren el dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre he somrigut sola, M Roser, com un llum o no, però de fet somriure sempre dóna llum endins i enfora...

      Elimina
  6. El meu cor somriu molt. I també plora, perquè l'estimació neix del sentiment noble que és perdonar i tornar-hi. I fins i tot escampo el somriure si la ruqueria és genial... i creu-me, de vegades ressona tan endins la rialla vinguda del somriure!

    Uns petons dins del cor, estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest somriure del que parlo és ben bé això que tu dius: és un somriure del cor. No l'hauríem de deixar escapar mai, però no me'n vaig sortir. Petons de tornada, preciosa.

      Elimina