dimecres, 23 de gener de 2013

Assaciar-se


Sovint  li sembla, contravenint  tot  pensament  raonable  i  realista,  que  precisament  és  en aquestes  acaballes  del dia,  quan tot  queda  en silenci  i ningú  destorba les  seves mans  ni els seus  moviments, que comença  a  viure.  La  solitud  d'unes hores,  a  vegades  d'uns pocs minuts li és més necessària  que el repòs  que li roben aquestes  estones. I sí,  el busca,  l'ha buscat  durant  dies i mesos perquè  precisament  l'havia  trobat  tant  sovint  i  perquè havien convingut i construït uns llocs  on trobar-se.  I després aquests  llocs s'han anat  fent  fum  i les  trobades,  que existeixen  sempre  i encara,  s'han fet estantisses,  com si  algú  les  hagués  xuclat  per  dins  i haguessin quedat buides, sense canviar  d'aparença,  però  sobretot s'han fet incertes,  efímeres  i  gairebé inexistents. I  mentre  s'escapen els  dies  sense haver-los  trenat  prou bé,  continua  deixant-se seduir per  les paraules  alienes.  I en aquest  món  tancat,  de finestres  obertes,  hi va  trobant  escletxes  per  on escapar-se  i on deixar  volar  la imaginació.   Es deixa  amarar  de  paraules  plenes  de nostàlgies  i de tristeses  i  va  seguint ,  tant  lentament  cada  fil,  que estira  i estira,  que les  sent  incrustades  als  seus òrgans  vitals  i  li sembla  que d'allà  mateix  en surtin  un brots  nous.  I pot  sentir,  amb  precisió, com ell la toca amb  cada  mot,  i  renovar  una recerca  que  flueix  d'una  manera diferent,  sinó  oposada,  però que  els  fa  gaudir  a cada instant,  mentre miren d'acoblar  els  ritmes  dels  batecs  i dels  versos.

Torna - 11- Fera famolenca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada