Caminarem

Definitives són les  absències,  que  al llarg  del temps anem acumulant  i no acabaríem de fer-ne  l'inventari.  Absències  volgudes,  absències inevitables,  absències  doloroses  precisament  per la seva  presència.  Absències  inconfessades.  Inconfessades  i encara  negades  amb insistència.  Negades com el  dolor  i la pena que ningú  vol assumir.  Caminarem per aquesta immensa heretat  de  la  pena, precisament per  travessar-la  i sortir-ne  finalment  il·lesos,  encara que la  sortida  sigui en algun lloc  desconegut  i erm,  desitjat  o no.  Qualsevol  paisatge  em semblarà millor que  els creuaments  de paraules que no es  toquen,  que les  mirades  que  no es  troben. Cerco  el consol,  que  ho és  i no ho és,  tot  a la vegada,  en aquella  mà  que  toca els cabells  i el aquells  llavis  que els besen. La  bellesa  d'un gest  autèntic i profund  contrasta  amb la seva fragilitat.  Retinc  la bellesa d'un gest sense futur,  un gest  que  no forma  part  de  cap  camí  ni de cap esbós que  dibuixaríem junts.  Un gest que  s'acaba  tot just en el mateix  moment de començar. Un gest  que estenc,  ben  a poc  a poc,  com alliso   cada  dia, els  llençols  just  sobre el matalàs  dels nostres  versos.

Torna - 13 - Si vols