dimarts, 29 de gener de 2013

S'omple la llacuna


La  meva  llacuna  era  buida  de mots,  i no obstant em semblava  prou  clara i nítida.  En  el seu buit  havia  construït  els  meus  records presents  i absents  a la vegada.   Mai no havia  oblidat del tot  la  nostra  història de  nens. Era  com un conte  de fades,  buit  de mots,   amb imatges  tendres  que  es  descolorien lentament ,  molt  lentament.  Els  somnis es  desdibuixaven,  sense perdre ni per  un moment  el seu  sabor  de mel, intensament  penetrant  en la seva dolcesa.  Molts  anys  enllà,  en el  temps,   mentre  les fotografies  en blanc  i negre,  em confirmaven  la meva  llacuna  buida  de mots  i plena  d'imatges.  Em vas  aturar.   Tu vas  posar-hi  els  mots,  i jo incrèdula enamorada de paraules mai  dites,  vaig  anar  omplint  la llacuna  dels teus  records.  Suraven,  suraven, de nou, els mots  oblidats,  com molses  i  troncs  que  algú  hagués  retingut   en contra de  la seva  voluntat  de surar, al fons  de la llacuna.  Els mots  sortits  dels meus  llavis d'adolescent  van surar  tant com els  teus  silencis meravellats.  I  sota  una nit  estelada  es  va  forjar  un  futur  diferent  a causa  d'un silenci  mal llegit.   Has  omplert  la llacuna  de mots,  només  per  retornar  de  seguida  als  teus  silencis de sempre.

Torna- 16 Llacunes

2 comentaris: