dijous, 31 de gener de 2013

Si em mires


Escric, si escric, i no em vaga com voldria, més enllà dels preceptes...

J.V. Foix


Em  mires,  si em mires,  i mai  no et  vaga  com voldria,  més enllà  de la meva  distància...   i jo no ho sé,  mai no ho sé,  tot i que a  vegades pugui  pensar-m'ho,  sense acabar de decidir si ho voldria  de veritat o si no.  Sense saber  si aquesta distància  que és  la teva i  la que tu vols,  puc  arribar  algun dia a fer-la  també  meva  i   semblar-me  que realment  forma part  de la meva  vida.
O  no,  o potser  finalment  seria  millor que no em miressis  mai  i així  entendria, per fi,  quin  és  el teu pas, aquest  pas  a  cops  vacil·lant  i dubtós  amb el que  aconsegueixes avançar  els dies  i les  hores.  Em mires,  dius,  i  si saps  veure  la dolcesa  que sempre  vessa  dels  meus llavis, potser ja tens  el meu retrat  complet.  Qui sap  si no sóc  res més  que  aquest  dibuix  que algú  em  va  deixar  en herència fallida. Em  mires,  si em mires, i són  tan diferents  les  trajectòries dels esguards  mutus,  que no ens trobem.  Jo et miro,  encara,   i tu  sempre ho  saps.

Torna - 18  Et  mire

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada