divendres, 1 de febrer de 2013

Recordes?



Jo ho recordo molt  bé.  Vas  ser tu que em vas  dir  t'estimo o  potser  t'estime o t'estim,  en aquesta llengua   nostra que  fa aquestes  paraules  tan delicades  i belles.  I no vaig  tenir por,  les  meves  ales  per volar  amb tu  feia dies  que havien crescut.  Les  preguntes  que  et vaig  fer,  no van tenir  resposta.   O sí,  tot  just  una resposta  riallera  i enjogassada.   Qui  es preocupa  massa  del significat de cada mot,  quan  el batec  és tan  potent?  No crec  pas  que la resposta  hagués  canviat  res de la nostra història,  però  intentar  mirar  un horitzó en comú  i que els  esguards  s'hi trobin,  sempre m'ha semblat  un bon començament  i  l'absència  d'aquesta  confluència  en les mirades  una  mena  d'incertesa  pesant  com una llosa.  I  la llosa  ha seguit  pesant  i pesant, cada  cop més...   fins  que he  aconseguit, a  força  de  braços,  donar-li  la volta  d'una empenta i   fer que  esclafés,  els  records,  les il·lusions, els  somnis,  qualsevol cosa,  no  importa,  només per  evitar que ens esclafés  a nosaltres.  I  sí,   podria  ser  que  n'hagués  sortit  il·lesa!   Il·lesa   i  desproveïda de tot.  

Torna 19 - Què faig?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada