dissabte, 23 de febrer de 2013

Felicitats infinitesimals


Friso per  descobrir on deuen anar  a parar  aquells  gestos  i  aquells mots infinitesimals  que  contenien universos  de felicitats  en potència.  Confonent massa  sovint  els  desitjos amb  unes realitats  que no acaben de ser-ho,  volia  imaginar  que  es  desplaçaven,  com viatgers  de l'espai  d'una  estrella  a l'altra.  No importava  que fossin distants i llunyanes. Esgotades les  subtileses,  com si  d'un  metall preciós  es  tractés, rar  i escàs,  em prenia  el temps  per observar  bé  aquest  espai  buit  i immens que sempre  m'ha  costat  de veure. I  em dirigia  mandrosament  on veia  que les  reserves  no  estaven esgotades.  Potser  no he  agafat la bona  direcció,  potser  algú  abans  ja t'havia  esgotat  els  gestos  i els  mots.  No  hi eren. I  ja  n'he tornat,  subtileses  perdudes com els mitjons  desaparellats  que es  busquen i no es  troben.  Refaig  de nou  el camí,  canviant  de rumb.  Acostumada  als  impossibles,  sé que  n'hi ha que  es  dobleguen  i  agafen la forma i la pell d'un nosaltres  incert  i n'hi ha  que no,  que segueixen en el seu lloc  irreductibles.  Com podríem saber-ho,  sense  tastar-los?

Torna 32 - Mil·limetries

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada