dimecres, 27 de febrer del 2013

Els dies al contenidor gris

No em quedaré  el teu dia  insofrible,  no  sabria pas què  fer-ne.  No  tinc  confiança  en el reciclatge  dels  dies  que  proposes.  Inventaré un contenidor  gris  i  llençaré,  si no tens  esma  per  fer-ho tu mateix,  els  teus  dies    i  algun de meu també,  en aquest  nou  color  de reciclatge.   Ningú no en farà  res,  no ens enganyem.  Hi ha  superàvit de dies  insuportables.   No hi  ha  cap procediment  ni cap argument  raonable  que funcioni. No funciona  res,  perquè  ja ens  va bé  que sigui  així.  Els  volem aquests  dies,  els atresorem  com si ens hi anés  la vida.   I  a  vegades val més  així.  Dir  les  coses  pel seu nom  i  viure  els dies tal com són.  Aquell  dia,  el reconeixes?  Aquell  dia  que  et  diuen  repetidament  que  és  bonic  "Quin dia més  maco que fa"  I tu no li veus,  el  cel  ben blau,  el sol  escalfa  fins  i tot  a ple  hivern,  el bosc  amb  restes  de nevada,  encara  neta.   I  res  no és  bell.  Només  és.  És perquè  ha de ser,  d'iniciativa pròpia  de la terra  que va a  la seva.  Però  no  t'ho han demanat  pas   com volies el dia  i de fet  t'és  igual  com sigui,  si no tens  el que vols.  Tan li fa  la  neu. La  neu no arregla  res.  Falseja,  m'emblanquina  el meu  gris.  

Abans  de  marxar m'he de  disculpar  abastament  per  la gosadia,  però no sabria  pas  estar-me'n,  ni  de disculpar-me   ni de  dir-ho.    Torna-te'n,  amic,   al teu racó de somnis,  si encara  el tens. Encara que no  ho vulguis  veure, tu mateix,  si  te   n'hi vas,  ja t'has  reciclat  el dia. 

2 comentaris:

  1. Ja li ho he dit a ell, gràcies que tenim el racó dels somnis.

    ResponElimina
  2. Sí sort que el tenim!

    M'he equivocat en programar i ha sortit aquesta torna 35 abans que la 34! :(

    ResponElimina