dilluns, 25 de febrer de 2013

Hi ha frases que mai no he dit


Hi ha  frases  que mai  no he dit,   hi ha  frases inventades i  d'altres manllevades que  no repeteixo  per  por de fer-ho inadequadament.  Paraules sinceres  i dures  que  s'agafen, com si fossin  dues  mans  de dits  forts  i  potents, a  aquesta  estela dels meus afectes,  dels meus  afectes  passats,  presents  i futurs.    Dir-les  seria  com  profanar  aquell  temple  que havíem  construït tàcitament amb les pedres de no  exigència,  amb l'argamassa  de la comprensió,  de l'acceptació  de  les  coses  com són  i  dels  condicionants  que  duen amb elles. Encara que no les  vulgui dir,  només  pensar-les  em projecta  cap a un futur  més  clar  i més  lliure.  Esborra rere  meu  les  ombres  massa  fosques  i  deixa  la llum  a la bellesa  que  havíem inventat.  No sé si voldràs  ballar  al  ritme  que  et marquin  altres  passes,  però  sento  que  he de  deixar  alguna  engruna,   encara que se les  mengin els  ocells,  alguna  engruna  perquè  em puguis  trobar.  Faré  trencaclosques  inaudits,  amb les  meves frases.  Les vull  suaus,  sense  deixar  de ser  sinceres.  N'hi havia una que vaig  començar  a dir-la  dos  cops  i mai  em vaig  atrevir  amb els  mots  originals  que la completaven.  Ara  en canvio  el final,    primera  engruna  sobre  la pols  del camí:  sempre m'he sentit  estimada per  tu...  i  en el silenci  inacabat  d'aquests  mots,  ara  afegiria  i  sé  que puc  sentir-me  estimada  encara...

Torna 33  Ignorància

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada