diumenge, 10 de febrer del 2013

Pensava


Pensava,  (no fa massa  temps  real,  però  fa  un temps infinit  en la meva ànima)  que  les  paraules  podien salvar  tots  els naufragis.  Pensava  que  si  unes   no eren suficients,  només  calia  afegir-ne  i afegir-ne,  més  curoses  i  més  ben  triades  fins  a trobar  camins.  Però  el teu inventari de totes  les  meves paraules  que no tenen cap lloc  on acabar  la  seva  vida  útil,  se'm  fa  entenedor  i encara  incomplet.   Mentre  sentia   paraules psicofòniques que feien  del nostre  present  dolorós  només  un fantasma  ridícul,  encara pensava  que  trobaríem les més assenyades que tornarien les coses  al seu lloc.  No sabria  com explicar-te com n'hem fet  aquest  escampall  inservible  que  ha  quedat  al voltant  dels  nostres  peus.  Les paraules  assenyades  van arribar,  en un dia  ventós,  però no vam deixar  que  el vent  se n'endugués  cap,  les  vam trenar  acuradament  entre  tu i jo,  i em semblava  que  un cop més  les  paraules havien guanyat  una  altra batalla.  Però  després  mentre  intentava  desar-les  a  la capseta  dels  tresors,  mentre  em semblava  veure  aquest  camí  nou  i  plàcid,   se'm van revoltar  un cop més  i  es  van  desendreçar  fent-se  un garbuix  inservible.   I queden les  enyorances  sense  nom  i sense  etiqueta,  sense  camins  a recórrer,  sense  esperança.  I  tornarem a buscar,  mil cops  més,  els  mots,  per  redreçar-nos,  per  redreçar-los  o  per poder  veure una mica de llum  més clara  en la fosca  superfície  del  riu  de la vida.  Però  ja serà  sense  confiar  en elles,  ja serà  com  a simples còmplices, com el que són:  benintencionats  malfactors  de vida  i d'esperança. 

Torna nº 23  - Senyals  d'enyorança

2 comentaris:

  1. Sempre s'ha de confiar en les paraules, són molt poderoses.

    (No seria "entenedor" i "incomplet", l'inventari?)

    ResponElimina
  2. Afortunada tu que encara hi confies... :) Penso que confiar en les paraules fa sentir segur.

    Gràcies per les correccions, Noves Flors, tens tota la raó.

    Aquest text estava ple d'errades... les presses, les impaciències traïdores també, elles...

    ResponElimina