dissabte, 9 de febrer del 2013

Sóc sorra




Sóc  sorra.  Sorra  que  es desfà  a l'aigua  dels  teus  dits,  mentre  s'enfosqueix   de passió  i llisca  avall  cap a l'indret  més  profund,  on ja no saps com trobar-me.  Sóc sorra  inacabable  que  reneix de les  teves onades  i dels  crepuscles  compartits.  Sorra  fina  que s'escapa d'entre els  dits del món que tant  bé has  dibuixat,  que s'escapa  fins d'aquelles  profunditats  d'on no semblava  poder  fugir  mai.   Després sóc sorra  de còdols  gruixuts  tot  just  per  inventar els  seus murmuris  i  les espurnes  de  sons  delitosos  al batec que  em marquen els  teus  llavis.   I  desfeta, em faig  aigua  per  tu,  per  amarar-te  i fer-te  també a tu sorra  humida  sota  els  meus  llavis. 

I  ens  cerco en el vent,  però  ni el sento.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada