dijous, 14 de febrer del 2013

Somnis


He  acomiadat  un somni,  vaig  dir-te,  i  els  somnis,  vaig  afegir  de   seguida,   abans  que  això  pogués  semblar  massa desesperançat,  sempre  deixen  una estela  suau.  Se'n van  com els globus que  s'escapen, cel amunt,  fugint  de les  mans  dels infants.

Ara  l'estela  suau em sembla  d'un blau  puríssim,  clar  i glaçat.  A  penes  amb  capacitat   d'emmirallar.

Però  els  somnis  tenen vida  pròpia,  no responen  a cap voluntat,  ni les  més  fermes,  per  ser-hi  o no ser-hi  i  sense  ni tan  sols  desitjar-ho,   disfressats  del mateix  color  blau  glaçat,  sorgeixen  del mirall  petites  formes que  alenen vida.  Sí , hi havia  vida,  abans que  el somni perdut  s'esdevingués.  Ara  n'hi  haurà de nou,  com  un brancam desdibuixat  dels arbres  que  brotaran  just  a tocar  de la propera  primavera.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada