dimecres, 20 de febrer del 2013

Records


Mai no m'havien fet por  els anys,   em semblaven  com un rajolí  que  a  cops  lentament  i  sovint  molt de pressa  anava  omplint  la  meva  vida.  Atresorava  els  anys,  com  si  d'una riquesa  immensa  es tractés.  Mirar  enrere, cap als anys joves,  mai no m'havia semblat  massa  suggeridor,   veia  el present  més  ple,  més ben equipat  que qualsevol dels  anys  que a primer  cop d'ull em podien semblar farcits de  bellesa  i  de felicitat.  No hagués  tornat  enrere,  no.  

Retalls  de memòria  es  mantenen escampats,  sense  que  mai faci cap  curs  de  patchwork  mental,  per aprendre  a cosir-los  amb  harmonia  i fer  que el resultat  sigui  bell.  Mai no m'ha interessat  prou  el passat  com per abocar-hi  molts afectes,  ni moltes  hores,  ni molts minuts. 

Però sense  saber  com,  els  hàbits  de les  meves passejades mentals  han canviat,  les  passes  que feien camí  endavant,  segures  i  tranquil·les,  ara  s'aturaven  sovint, sense  ni adonar-m'en. No pas  cap al  passat  llunyà,  sinó  com si volguessin fermar-se en un  ara i aquí força recent. Si no m'obeeixen les  passes,  em submergiré  en l'aigua,  en l'aigua d'un present  i un futur  immediat.  Si no m'obeeixen les  passes,  nedaré  a força de braços.  I seguiré  endavant,  guardaré  a la  capsa  de llauna més  bonica  que trobi,  els  retalls  sense  cosir,  i ara  l'un  i ara  l'altre,  m'aproparan  sense  massa  tristesa,  als que no hi són.  I  recordaré  sempre  el teu  riure,  que  no regalaves  amb  gaire  freqüència,  però  el  treies  generosament  a dolls  potents  quan  sabíem  conjurar  entre  tots,  la  màgia  de la complicitat  damunt  la teva  taula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada