dimecres, 30 de gener de 2013

Ni una engruna

"El que importa és mantenir els ulls ben oberts 
i esforçar-se a l'amarguíssim exercici 
de veure les coses tal com són."

Màrius  Torres


Has perdut la fe.  Aquella fe forta i antiga  que  et feia creure que  els gestos  sempre  serien simètrics,  que les  paraules  sempre  tindrien una tornada.  Que  la recerca  sobre  la millor manera  de ser  al món i  sobre  com ha de ser  el proper  pas,  si  l'has de fer  de puntetes,  o  amb  un aplom  confiat,  sempre  seria  compartida.  Però  t'has  trobat  sola,  en un camí  desprotegit.  Els  personatges  que t'acompanyaven en l'obra  de la vida,  s'han anat emboirant  i  ara ja no són  ni un personatge,  ni tan  sols una silueta  nítida,  només presències  desdibuixades  i  imprecises.  Tant  com  tu ho ets,  finalment,  per  a  ells.  I ja fa temps  que ho saps,  però no volies  acceptar-ho.  Finalment  quan deixes  d'enganyar-te,  és  quan,  fins i tot sense  ni una  engruna de fe,  pots  tornar  a caminar.

Torna-17 - Personatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada