Aquesta és d'un poema compartit per altres xarxes...
He tornat a caminar passes d'altres dies, però ja no em porten als llocs d'abans.
Dels dies que hi eres, quan les hores lliscaven en la nuesa dels sentiments.
Ara ressonen dins meu, en l'espai de la teva absència.
No fa més fred que altres vegades, però tremolo.
I a cops la gèlida foscor se'm desdibuixa,
una vida per viure no viscuda.
I una ànima, la meva del tot mai esculpida.
..................................................................................Mònica Massó
Tornaria a caminar passes d'altres dies, si sabés com fer-les, perquè fossin ben iguals, però certament ja no ens portaran mai més als llocs d'abans.
Aquells indrets màgics, quan pensàvem que la nuesa dels sentiments era possible, quan pensàvem que teníem els mots domesticats, per fer-nos sempre el millor servei d'apropar-nos.
Però... no tornarem als llocs d'abans. Diuen que hi ha llocs nous per descobrir, anem-hi...
Existia, abans, una vida per inventar, una proposta per inventar-la, volíem deixar-ho tot a fora, i construir un invent només nostre, per poder reconduir-lo i millorar-lo i eixamplar-lo fins a l'infinit. Ara, la vida ja està inventada, hem atrapat en marxa el carro de les quotidianitats i les hem fet reines de tot.
L'amor ja no ens esculpeix l'ànima, tot just l'agombola tendrament.
Diuen que hi ha nous llocs per esculpir ànimes, anem-hi...
.....................................................................................Carme Rosanas
