dijous, 7 de juliol del 2022

Com pescar la lluna en un cove

 


La Berta no sabia si allò es podia considerar un enamorament, però en pensar quantes vegades s'havia enamorat, no va dubtar gens en comptabilitzar-ho. 

Només tenia tretze anys, ell també. Sobretot li va agradar d'ell el seu somriure ample, i la seva placidesa. Fins aquell moment no havia tingut gaire contacte amb els nois i més aviat li semblaven massa esvalotats i massa rudes, de jocs, de moviments, de paraules. Però ell no, era un noi tranquil i somrient. Es buscaven entre tanta colla com convivien en aquells campaments d'estiu i sempre acabaven l'un al costat  de l'altra. No es parlaven gaire, o potser és que la Berta ja no recorda de què devien parlar.  Per a ella aquella era una història sense paraules. Tenia les imatges gravades: la muntanya, el campament, la proximitat, el seu somriure i també els altres companys. Fins i tot es van escriure un parell de cartes acabat el campament. En paper, en correu convencional.

L'estiu següent ell no va tornar i la petita història va acabar tan plàcidament com havia començat.

Trenta anys més tard, es va fer una trobada d'antics companys escoltes. La Berta va mirar de localitzar-lo. I la trucada va donar una minúscula continuació a aquesta història. 

- Soc la Berta, no sé si te'n recordaràs de mi.
- Ahir mateix vaig pensar en tu. Vaig veure a la tele un reportatge on sortia el teu poble de vacances i vaig pensar en tu.
- Ostres! Quina sorpresa! 
- Recordo molt els teus ulls i la teva mirada.
- I jo recordo molt el teu somriure ample. 
- Gràcies!
- Si t'he buscat és per fer-te una proposta d'una trobada de tota la colla d'aquella època.
- Moltes gràcies, de nou, per fer-m'ho saber, però em sembla que no vindré. No tinc bones experiències amb trobades d'aquesta mena.
- No cal que em contestis ara. Et faré saber el dia, el lloc i l'hora i ja t'ho rumiaràs.
- D'acord, però no crec que m'hi animi.

Ell no hi va anar, no es van tornar a veure més. 
Però aquest final d'aquesta petita història, li va donar un valor afegit