De prop

T'he  mirat de  prop,  i t'he  vist  molt  diferent.  La imatge  que tenia  de tu  ha canviat.  No sé  si  ets  tu  o són els meus  ulls,  o les  dues  coses  sumades.  He  buscat  i he  buscat en tu, fins  al final,  aquell que jo coneixia,  però finalment,  ja he  vist  que  no,  que no hi era.  En el seu lloc  hi  ets  tu.  Amic  i desconegut a la vegada.  I no,  hi ha coses  que jo no puc  confiar mai a un desconegut.  Per tant  reculo:  tornaré  a mirar-te  de lluny,  i  miraré de no intervenir  gaire  mentre  durin  aquests  passos  que  faig  sense  mirar  enrere...  reculo de cara  a tu.  No tancaré la porta,  ni em giraré  d'esquena.  Però  recularé, mentre  busco  la  distància  adequada per a nosaltres.  I m'aturaré  quan sigui  en el meu lloc, per  ser-hi  sempre,  per  si et cal una resposta.   Per  si  vols  aprendre  què  són complicitats,  de les  de veritat. Però  jo ja no faré  més  preguntes, ni més  propostes.  M'esperaré  a  saber  si  realment  hi ets  sempre, com dius,  i sobretot  fins a saber  què en  vols  fer  d'aquesta  presència.