Aquesta història havia de ser com un ram, on els colors es combinen i es comparteixen els uns als altres. Compartir somriures i si calia també tristeses, però res no ha sortit com pensàvem o com volíem. Tot ha estat molt més amarat de les convencions més habituals. Però finalment tampoc importa massa, només importa adaptar-nos a la vida, tal com és i a les persones tal com són i gaudir si cal dels petits instants buscats o regalats... autèntics o obligats com si fossin aquell fil que no es trenca, i somiarem perquè que no es trenqui, tot i que la realitat s'entossudeix a trencar-lo cada dia. Com la sinceritat perduda.
La sinceritat es pot perdre a la vida, mai en l'art.
ResponEliminaIntento no perdre-la enlloc, però a vegades es difícil...
EliminaLa foto és del Temps de Flors.
ResponEliminaReconec el racó. La taula de marbre. Al davant un jardí. Un pati interior al Call.
Aquella màgia inesperada.
Com podria ser la vida.
Tot de moments màgics, inesperats, sobtats... Que ens fan recobrar l'alè perdut en els entrebancs diaris. En la monotonia que ens acotxa.
La sinceritat sempre és a la mirada. Allà la pots trobar o no.
Un petó ben dolç, Carme am una bossa plena d'abraçades enormes.
:¬)**********
Sé que el reconeixes, Barbo, qualsevol persona que s'hagi passejat pel temps de flors tantes vegades com tu, el reconeixeria. Jo també, a qualsevol foto, l'he dibuixat i l'he pintat... la taula de marbre, aixoplugada dins d'una volta de la paret de la casa, amb el gerro de vidre i un ram simple, senzill, bonic, res a veure amb els altres muntatges. Tot de cop un petit detall que enamora.
ResponEliminaNo sé què se n'ha fet dels moments màgics... crec que ja me'ls vaig gastar tots... malgastadora que sóc!
Una abraçada immensa, poeta.
Adaptar-nos a la vida... avui la veig una mica Darwiniana, tot i que amb més sentiment, això sí.
ResponEliminaQuin remei... senyor Strike, quin remei...
EliminaTotes aquestes flors conviuen al ram en harmonia...Segurament unes fan més olor i d'altres es fan admirar.
ResponEliminaSegurament ens cal adaptar-nos a la vida, però les persones també es poden adaptar a nosaltres...La sinceritat l'hauríem de recuperar, fa la convivència més agradable.