dijous, 29 de setembre del 2016

Recordo el futur


Recordo el futur de l'abraçada nua,
dels cossos que es busquen
de llavis que frisen, de llavis que besen.
D'aquells corriols que no tenen fi,
que mullen la pell de revolts infinits.

Imagino un temps d'abraçada nua,
sadollats d'amor, beurem les paraules.
Inventarem el cel, serem núvols blancs,
i ens tornarem pluja, per poder amarar-nos
d'un esguard feliç, que en el pit perdura.