diumenge, 31 de març del 2013

Matinada

Un amor invencible
per més fràgil que fos,
així el voldria.



D’ençà  que ens  descobrírem,  que m’acompanya  el  tacte  de la teva  pell  cada matinada.   Ens  vàrem reconèixer en les  paraules  i en  el gest.  I  sempre ha estat  bell  deixar que la vida  s’encomani d’aquests  moments de  la pell a  la pell  i  de la pell als llavis.  Prendrem,  tossudament,  aquest  punt de vista ,  un cop i un altre, de mirar  la vida  des  del coixí que  compartim i des dels somnis secrets.  Encara que sovint,  la vida  es  rebel·li  i no es  deixi contagiar de nosaltres.   Tornar  al coixí,  goludament  i sembrar-la  sempre  de dolces insistències.



dilluns, 25 de març del 2013

Transcendir el desig


El que vol dir transcendir: creuar el carrer per canviar de vorera quan aquella en la qual caminàvem no ens serveix, momentàniament . 
I connectar tots dos costats de la calçada en aquest gest.                                          


Agafaré  els  desitjos,
si  me'ls  confies.
I en tindré  cura.
Els  ensenyaré  
a travessar  el  carrer.
El carrer  de l'amor,
per  on caminem.
Després  de tant  temps,
potser encara no ho  saps.
Jo sempre  camino  
al mateix  temps
per  les  dues  voreres.



dissabte, 23 de març del 2013

He estimat molt

Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Miquel Martí i Pol

Mai  no em va captivar aquest  títol  que  empres: "Digues que m'estimes,  encara que sigui  mentida!", tot  i que  vaig  llegir-me  tot  el llibre.  He estimat  molt  i estimo molt, encara.  No  m'importa  estimar amb to  melangiós,  ni veure cap  mirada  d'espant  al fons  dels  ulls,  ni trobar núvols de confusió  en pronunciar  aquestes  paraules  sagrades.  Puc  estimar  amb moltes càrregues  afegides,  damunt  de derrotes  antigues,  de ferides  per  cicatritzar,  però, sempre,  cal que tot  sigui de veritat. I  estimo  totes  les  hores  del  dia  mentre feinejo  amb  cossis  i  cassons,   t'estimo  mentre  somio  tot  allò  que  vam  ser un dia  i mentre  sento que  tantes coses s'han perdut. T'estimo en els  mots  que  compartim   obertament.  T'estimo  en la claredat  de la  mirada  neta.  T'estimo  quan  les  llàgrimes  m'han enterbolit el món  i també  quan em tornen els  somriures.  I  t'estimava  en aquella  pregunta que  ja  volia  fer  camí  cap als  somriures  i deixar  de  banda  errors  i tristeses. Què  vols dir  quan dius  que m'estimes?

Torna 50 - Digues-m'ho

divendres, 22 de març del 2013

Mai no tornem



Quantes  vegades,  com un  infant que  arrossega  objectes  diversos   amb  un cordill  que  ho lliga tot  desendreçadament  convençut  que  és  un tren,  he  imaginat  tornar  a casa  amb tot  el meu  equipatge,  com si això  fos possible. Llavors  m'he  adonat  que  la casa ja no és la casa,  ni  les persones que  hi habitaven són les mateixes.  Que  aquest  equipatge  que  arrossego  lligat  a mi,  ho canvia  tot. També  a mi mateixa.  
Els  somnis,  com globus  fràgils lligats del mateix  cordill,  s'han  desinflat  o  han explotat  en el trajecte.  I  ja no hi són.  No reconec  la casa  ni em reconec  a mi mateixa.  No,  no  tornem.  Mai no tornem a començar  de nou,  tot  el que és  vell  se'ns  arrapa  a la pell.  Mai  no tornem a reprendre  la  vida  allà  on era...   només  hi ha una  opció:  ser,  només;  i  seguir  caminant,  trobar  un lloc  on guardar  o  bé  on llençar  els objectes  per  alleugerir  el cordill,  però mai  del tot.  Seguir  caminant  com si no haguéssim perdut  la innocència.  Indiferentment  que  caminem  pels  mateixos  indrets  o  per  altres  indrets  descoberts  de nou.  Només ser i seguir  caminant.  Endevinant la  vida,  encara  que només  veiem els seus reflexos.  Com aquest  arbre  que  tremola,  desconegut, de  cap per  avall.

Torna 49 - Tornar  i ser

dijous, 21 de març del 2013

Estels

No hi ha  cap mentida  en  la llum.

Brilla  i il·lumina  sempre,
mentre ens  arriba
encara que l'estel sigui mort.
Apagat.

La  seva  claror  perdura
encara.
Acompanya,  sempre
i esquerda  la fosca
amb un  bri  de lluor.



Torna  48 - Tot  no pot ser  mentida

dimecres, 20 de març del 2013

Distorsionant

Només  el reflex,  mitja  foto  del  Barbollaire  
(amb  perdó  per  la destrossa,  la foto sencera  és  preciosa,  aneu-hi)
.  

Posaré  la música  a tot  volum.   
Neta. 
Res  no distorsiona tant
com escoltar-la  de lluny.
Allà,  en la distància 
és on es perden  
grapats de notes,
sensacions  i ritmes
i  melodies.

I  també  la lletra.


dissabte, 16 de març del 2013

Descalça

Una foto de l'Alba


He  esparracat  tants  de silencis!
Com fulls  en blanc  s'acumulaven,
immensos,  com muntanyes  de  no res.
He  cosit i recosit  tantes costures  de vida
que s'obrien  en desesperances  fondes...  
que...

Ara  vaig  descalça.
Els  meus peus  nus  han  retrobat  el pas
i camino lentament entre els reflexos  desdibuixats.

L'aigua ha netejat  la meva pena
i  ara  ha quedat clara  i precisa.
I ocupa, només, el lloc que li pertany.
Ni un centímetre més.

Pots  caminar al meu costat,
descalç  també: serem
exploradors  de  buits i cercadors  d'afectes.
No estriparé més silencis
m'hi  capbussaré dins
per  desdibuixar-me.


Torna 46  - Prendre cos

divendres, 15 de març del 2013

Mirada



Els  grans  horitzons
em captiven  sempre  la mirada.
Aixeco  el cap  i miro enllà.
Els meus braços mai  no podran encabir-los,
però els volen tastar amb la punta  dels dits.
Bellugo les  mans  entre  les  herbes
i en sento  la  llunyana  frescor.
Que s'apagui  lentament, com en una posta
aquesta nit  que ens  assetja,  fins  a morir
a  mans  d'una plàcida  albada.

Torna  45 -   Les  mans

dijous, 14 de març del 2013

Paraules traidores


He  descobert  de poc, com si acabés  de néixer ahir,  l'ambigüitat  de les  paraules.   Vinc del  desig  i  de l'intent entossudit, llargament,   de  domesticar-les, de  mirar-les  de prop,  de  veure-les  polièdriques,  però  també de saber-les mirar  i de dibuixar totes  les  seves cares...   i arribo ara, a  sentir-les  traïdores,  equívoques,   mentideres...

No,  no sóc pas  jo,  ni  tampoc tu,  qui  ens  equivoquem  en triar-les,   són elles  que  menteixen  constantment  i  que més  enllà  del  seu poliedre  d'infinites  cares,  n'amaguen   encara  una més  o   potser  mil  més,  endins,  endins,  ocultades  amb  cura. 


Més enllà  de les  paraules escrites
recordo,  ara,  el fregadís casual, entre  el brogit.  
El desig  d'una conversa  clara
substituïda per  mots  minúsculs i mirades plenes  de sentit.
L'estima, antiga ja, feta  d'intimitats  compartides
es  condensa  en un instant  de  proximitat.
Com si ens  haguéssim vist  sempre
com si demà  poguéssim  veure'ns  de nou.
I  és  ara,  i no pas  abans que  el record
d'un dia,  que ja trobo  llunyà,  m'omple  el pensament.

dimecres, 13 de març del 2013

Et busco


Solcant  camins,  estades  i paisatges  i saltant  mots,  silencis  i tanques,  et  busco.  Hi ets   i no hi  ets,  segons bellugui  i  giri  el cap en una direcció  o en una altra.    Fugint  de  buidors  massa  fondes,  et busco.  Remei conegut  de  tantes  solituds,  paraules com engrunes  que  ens haurien de recordar la tornada,  però  que  a cops  desapareixen.  Els ocells afamats, que  acaparen  senyals, encara  hi són.  És  tan  senzill  fugir,  a vegades! D'altres  se'm  fa massa  enrevessat.  Però  jo tossudament  et  busco,  potser  fins i tot quan ja  no hauria  de fer-ho.  El  cruel  optimisme  dels  somnis, es  nega  un cop més  a alliberar-me  les  entranyes.

Torna  43  - Et vull

dimarts, 12 de març del 2013

Confoses proximitats


Utilitzes un substantiu abstracte o fins  i tot  un verb en primera persona que sembla  ben concret. Un pronom feble de dues lletres i un verb en primera persona de tres. I tots dos m'agraden i fan, provisionalment, d'aquest somriure tan fàcilment esborradís un traç que semblaria més segur. Paladejo aquests  mots, tant breus, com si dins em duguessin el regal més esperat, el més senzill, el més difícil. Els tasto i me'ls guardo, com si embolcallessin  en ells, la simple realitat del  seu propi significat. I batega el cor en una espera més i la pell   fa com si no el sentís... se sent humida de reflexos inventats i s'endinsa en les  profunditats  ocultes, buscant reflexos potser inexistents. Recullo senyals incerts, com les  herbes que creixen dins de l'aigua, tiges i miralls de tiges es  confonen i es barregen. Recolzada a les baranes de brèndoles trabucades i  tremoloses, jo sí que hi sóc.

Torna 42 - Proximitat

dissabte, 9 de març del 2013

Fugida


Ara  ja saps,  que  si vols  domesticar  aquest  desig  salvatge,  que sents,  de venir  fins  a mi, m'ho has  de fer  entenedor.  Per  a mi  no  és  res  més  que  un codi  binari  d'uns  i zeros,  que  potser  tenen algun significat  que desconec.  Un codi  que em sembla  aleatori  i  que no em diu  res.  Una  absència  que s'inunda  del llenguatge  del món  també  per a mi incomprensible.  I  em perdo en aquest  laberint  de llenguatges  estranys  i imatges  deformades.   I  no sé  com canviar  aquell  impuls  de fugida  del món  i de refugi en tu,  l'amic.  Quan  s'enfosquia  el  dia  o la  nit,  et  buscava  en uns  mots  compartits  que sabia  que  tindrien resposta.  Ara  ja no puc  buscar-te.  El  refugi s'ha capgirat  i  tu te n'escapes.  Expressament  marxes i  calles  per  no  caure  en mi  i  per  poder  mantenir  els teus  dos  peus  en el món.   I  ara ja  no  ho sé,  ni ho sabré més  si en adormir-te  encara  em dus  en tu  o si has  fugit  del tot,  de les  realitats  i també  dels somnis.

Torna 41 -  La casa  del teu cos

divendres, 8 de març del 2013

Ídols de fang

Enyoro
el vertigen de l'aigua  
que baixa potent
saltant pel sallent.
Esquitxos
com espurnes de llum
que ens amaren i ens frisen.

Sóc ídol de fang
que em fonc amb l'aigua.
Vine a fondre't  també.
No m'idolatris.

Torna 40 - Fe

dijous, 7 de març del 2013

Encara no ho saps


Com l'aigua,   has  fet  ratlles  fosques  de  la  barca  blanca que jeu  damunt  l'embarcador.  No sabies  ben bé  com m'aproximava,  poc  a poc,   amb  els mots,  malgrat la distància.  Tu  somreies.  No sabies tampoc què em  deien els  teus  ulls  quan  brillaven intensament.  Tu  em miraves.  Et  quedaves  sempre  al marge  dels  somnis,  com qui no vol entrar-hi.  No  saps  encara quin  significat  profund sura  per  damunt  dels  teus  mots. Tu  converses.    Encara  et  duc  amb mi,  lluny  de la realitat. M'il·luminen  les  espurnetes  brillants  dels  teus ulls  i aquells  mots  d'amor que se t'escapen.  I  enyoro  el bes,  aquell  bes  que explica  sense paraules,  tota  la veritat  que  tu  et  reserves.

Torna  39 - Hi ha coses  que ignores

dimecres, 6 de març del 2013

Trajectòries

Dona'm la  mà.
Sempre hi ha aire  nou,  
més  enllà  dels somnis  perduts.
Perdre'ns  o  volar
en tristeses  compartides.
Dibuixar  trajectòries
de mots  profunds
en  la tremolor  de l'aigua.

dimarts, 5 de març del 2013

Pròrroga

He  sentit  l'esperança  com un esglai  que em sacsejava  el dia.  Una pròrroga  pot ser  en qualsevol cas  una  il·lusió de victòria,  però també una immensa por de derrota.  Sense  dir-me a  mi mateixa, ni tant  sols  en  el silenci  de la meva  solitud,  ni un sol  mot  pensat,  ni un sol mot  imaginat  que  em fes  entendre  que rebutjaria  qualsevol  nova  concessió  que  em fes  el temps,  m'adono  que en el fons  ho creia  així.   Però  desaré  esglais  inesperats,  si l'àrbitre  de la vida  xiula  i diu que  continuï  el joc.