Descalça

Una foto de l'Alba

He  esparracat  tants  de silencis!
Com fulls  en blanc  s'acumulaven,

immensos,  com muntanyes  de  no res.

He  cosit i recosit  tantes costures  de vida

que s'obrien  en desesperances  fondes...  
que...

Ara  vaig  descalça.

Els  meus peus  nus  han  retrobat  el pas

i camino lentament entre els reflexos  desdibuixats.

L'aigua ha netejat  la meva pena

i  ara  ha quedat clara  i precisa.

I ocupa, només, el lloc que li pertany.
Ni un centímetre més.

Pots  caminar al meu costat,
descalç  també: serem

exploradors  de  buits i cercadors  d'afectes.
No estriparé més silencis
m'hi  capbussaré dins
per  desdibuixar-me.

Torna 46  - Prendre cos