Utilitzes un substantiu abstracte o fins i tot un verb en primera persona que sembla ben concret. Un pronom feble de dues lletres i un verb en primera persona de tres. I tots dos m'agraden i fan, provisionalment, d'aquest somriure tan fàcilment esborradís un traç que semblaria més segur. Paladejo aquests mots, tant breus, com si dins em duguessin el regal més esperat, el més senzill, el més difícil. Els tasto i me'ls guardo, com si embolcallessin en ells, la simple realitat del seu propi significat. I batega el cor en una espera més i la pell fa com si no el sentís... se sent humida de reflexos inventats i s'endinsa en les profunditats ocultes, buscant reflexos potser inexistents. Recullo senyals incerts, com les herbes que creixen dins de l'aigua, tiges i miralls de tiges es confonen i es barregen. Recolzada a les baranes de brèndoles trabucades i tremoloses, jo sí que hi sóc.
Torna 42 - Proximitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada