Ara ja saps, que si vols domesticar aquest desig salvatge, que sents, de venir fins a mi, m'ho has de fer entenedor. Per a mi no és res més que un codi binari d'uns i zeros, que potser tenen algun significat que desconec. Un codi que em sembla aleatori i que no em diu res. Una absència que s'inunda del llenguatge del món també per a mi incomprensible. I em perdo en aquest laberint de llenguatges estranys i imatges deformades. I no sé com canviar aquell impuls de fugida del món i de refugi en tu, l'amic. Quan s'enfosquia el dia o la nit, et buscava en uns mots compartits que sabia que tindrien resposta. Ara ja no puc buscar-te. El refugi s'ha capgirat i tu te n'escapes. Expressament marxes i calles per no caure en mi i per poder mantenir els teus dos peus en el món. I ara ja no ho sé, ni ho sabré més si en adormir-te encara em dus en tu o si has fugit del tot, de les realitats i també dels somnis.
Torna 41 - La casa del teu cos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada