Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Miquel Martí i Pol
Mai no em va captivar aquest títol que empres: "Digues que m'estimes, encara que sigui mentida!", tot i que vaig llegir-me tot el llibre. He estimat molt i estimo molt, encara. No m'importa estimar amb to melangiós, ni veure cap mirada d'espant al fons dels ulls, ni trobar núvols de confusió en pronunciar aquestes paraules sagrades. Puc estimar amb moltes càrregues afegides, damunt de derrotes antigues, de ferides per cicatritzar, però, sempre, cal que tot sigui de veritat. I estimo totes les hores del dia mentre feinejo amb cossis i cassons, t'estimo mentre somio tot allò que vam ser un dia i mentre sento que tantes coses s'han perdut. T'estimo en els mots que compartim obertament. T'estimo en la claredat de la mirada neta. T'estimo quan les llàgrimes m'han enterbolit el món i també quan em tornen els somriures. I t'estimava en aquella pregunta que ja volia fer camí cap als somriures i deixar de banda errors i tristeses. Què vols dir quan dius que m'estimes?
Torna 50 - Digues-m'ho
Torna 50 - Digues-m'ho
Els poetes no volen dir, diuen. Quan dius que estimes has de dir com, en tot cas, si ets poeta.
ResponEliminaEs llegeix i rellegeix com un caramel, aquesta entrada.
Moltes gràcies Helena!!! Això del caramel m'afalaga, llaminera com sóc! :)
ResponElimina"Vull dir que et sé.
ResponEliminaI que et respiro.
I que la meva pell te memòria de la teva.
Vull dir que el somni crida el silenci
que ens allunya.
Vull dir, dir-te,
que sols es perd el que s'oblida,
i jo no puc oblidar el teu gest,
la teva boca,
les teves paraules.
Vull dir, dir-te doncs,
que t'estimo pel pur plaer
d'estimar-te.
Per la sorpresa de trobar-te
entre llàgrimes o riures.
Tu, simplement tu,
ets la raó principal
per estimar-te."
mmmmmmmhhhh! Ara no sé si m'he passat tres pobles. Però venia de llegir la xiqueta i m'has sortit així.
Un comentari "de poeta" X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDD
(o de gamberru...)
Petonets dolcíssims carinyo!
Jo diria que tots els poetes són gamberrus de mena... o gairebé tots!
EliminaEn tot cas és una bona descripció, "si ets poeta has de dir com..." diu l'Helena. Ho dius i ho dius molt bé...
Ja us he llegit a ca la xiqueta... m'heu ben entendrit... tots dos.
Petonassos, poeta.